IMATGES

Baobabs




[Veure més fotos]

 

Madagascar : El Germà Joan Sala


Coneguem al Gmà. Joan Sala

Cartes des de Madagascar

  •  Va néixer el 16 de desembre de 1944 a Santpedor (1).

  •  Al 1955 amb 10 anys va anar a estudiar a Cambrils amb els Germans de la Salle. Posteriorment ingressà a Les (del 1957 fins al 1961) per fer-hi el batxillerat.

  •  1961 Va a Saint Maurice, França (2) , per realitzar-hi estudis encaminats a la formació missionera. Dos anys més tard va a Bordighera, Itàlia (3), per acabar el noviciat.

  •  El 1966 La sort el destina a Madagascar (4). Allà s'hi va estar fins al 1974.

  •  A Tamatave es va dedicar a l'educació en l'escola Stella Maris, per a nens majors de 10 anys.

  •  A Tana va anar a treballar a l'escola Sainte Famille.

  •  Del 1974 al 1977 va anar a treballar al Togo (5).

  •  Del 1977 al 1978 torna a Manresa per convalidar els estudis universitaris i llicenciar-se en químiques.

  • El 1978 torna a Madagascar per quedar-s'hi fins a l'actualitat.

  •  Del 1978 al 1997 resideix a Tana, la capital, on treballà a l'escola Saint Famille i s'inicià en el projecte de l'escola Anna i el Centre d'Anosibe.

  • Del 1997 al 2002 treballa a l’escola Stella Maris de Tamatave, una ciutat costanera com a director de l’escola

  • A partir del setembre de 2002 es responsabilitza de l’escola Saint Louis d’Ambositra.

  •  Actualment, cada dos anys, coincidint amb els dos mesos de vacances d'estiu, ve a Santpedor on duu a terme xerrades del país i acaba de perfilar els projectes que està treballant.


 

 

Carta Germà Joan Sala

Gmà. Joan Sala

AMBOSITRA

MADAGASCAR

Ambositra, 30 de març de 2004

Benvolguts amics,

Dintre de pocs dies entrarem a la Setmana Gran i aprofito per saludar-vos i donar alguna senyal de vida des de les terres del sud.

El tarannà d'una escola va al ritme de la vida dels nens i dels joves, una vida sempre renovada com les onades del mar, amb rialles i moments de calma i d’interiorització. També amb dies de nerviositat i de decepció on sembla que els esforços es fan en va. Tot plegat, crec que no hi ha res de millor per mantenir-se en salut i bon humor com posar-se a l'alçada d'un nen o d'un jove i parlar-li amistosament. Quatre paraules que li vagin al cor són suficients perquè es trobi a gust i et faci do d'un gran somriure. Només cal saber el llenguatge dels ulls i de les actituds. Prou que ho necessitem, doncs a vegades hem de ser exigents i fins tot n'hem de "castigar" més d'un i podem ferir sense voler. Penso que a Déu li deu passar una mica el mateix, també deu disfrutar en tractar a cada home en particular, per poca-solta que sigui. No és pas per res que s'ha enamorat tant de l'home que ha volgut ser un d'ells i li reserva lo millor que té.

Des del darrer Nadal molta aigua ha passat sota el pont, i és ben bé el cas de dir-ho. Dos ciclons com si fossin un noi i una noia es van enamorar del país i ens varen visitar: Elita primer i Gafilo després. Massa aigua i massa vent. Gafilo ha fet una verdadera destrossa i ha causat unes 400 víctimes. En el sud però va ser positiu, ja que varen estar servits d’aigua, ells que viuen en zones desèrtiques. Nosaltres només vàrem tenir l'ensurt de que ens aixequés alguna teulada, això ens ha permès de descobrir el pes dels anys sobre les bigues ja mig corcades.

Però abans, vàrem tenir moments inoblidables amb la inauguració del parvulari. Va ser pel febrer. També hem estrenat el primer curs d’informàtica pels grans. De vegades remenen més del compte i fan alguna troballa d'on no saben sortir...

El país també estira i arronsa. Els dirigents s'escarrassen per millorar les condicions de vida de la gent, tot i que de vegades els resultats es fan esperar. Cal molt de temps per convèncer a gent de la terra, on el 60 % dels adults són analfabets. Malgrat el lema actual d’avançar ràpidament i de manera duradora, crec que en tenim per estona abans que el progrés entri en totes les cases. Per cert, que un dels punt de batalla a l'ordre del dia, és la lluita contra la corrupció, està tan arrelada, que es veu com l'enemic número 1 per tal que el desenvolupament comenci de debò. La manca de carreteres ja és més fàcil d’avaluar, i per ara se’n fan moltes.

Les noves escoles de les germanes de La Salle, van bé i prosperen. Llàstima que les comunicacions siguin tan lentes . Allà encara no hi arriba el correu amb regularitat. És clar que si no hi ha aigua corrent ni electricitat, la resta no ve d'aquí.

Que tingueu una Santa Pasqua del Senyor i que us deixeu estimar de debò per Ell.

Amicalment,

 

Gmà Joan Sala


Carta Germà Joan Sala