LES NOVETATS AL WEB
21.03.2017
Un mural amb el text "NO MÉS SAL" ha nascut directament sobre el runam de la Botjosa. Però la bellesa és efímera, aquest muntatge artístic amb missatge clar ha durat ben poc. En canvi, la immensa lletjor de la sal residual contaminant fa ja masses anys que dura.
19.03.2017
La incerta glòria d'Iberpotash, l'imperi de la sal. Article de Xavier Grau al diari Ara el 19.03.2017.
17.03.2017

Iberpotash demana créixer a Súria dins de l'actual centre de producció. Article de David Bricollé a Regió7, el 17.03.2017.

17.03.2017

Iberpotash demana continuar l'activitat minera a Sallent fins que s'acabi la rampa de Cabanasses. Article a NacióManresa, el 17.03.2017.
Convé recordar que la data límit d'abocaments al runam del Cogulló del 30.06.2017 és ja un bonus concedit per Urbanisme malgrat que el lloc no té la qualificació ni les condicions exigibles, que l'Ajuntament de Sallent té l'ordre expressa del TSJC de fer aturar d'immediat els abocaments i obrir un expedient de disciplina urbanística, que l'abocament al Cogulló no té autorització ambiental i que és ben sabut i sentenciat pel jutjat penal com a delicte ecològic que els runams d'Iberpotash -també el del Fusteret a Súria- salinitzen les aigües de l'entorn.

16.03.2017
Iberpotash reserva 48 M€ per restaurar el medi ambient. Article de Xavier Grau al diari Ara el 14.03.2017.
16.03.2017
Iberpotash reserva 48 milions per a mesures ambientals i restauració. Article de David Bricollé a Regió7 el 13.03.2107.
04.03.2017

Tràiler del projecte "L'Estació, el meu barri", un documental dirigit per José Carlos Rodríguez Gordillo sobre el barri de l'Estació de Sallent que s'hagué d'abandonar per la subsidència del terreny situat damunt d'una bòfia i de galeries de l'antiga mina de potassa Enrique.

02.03.2017

L'informe financer del 4rt trimestre del 2016 presentat per ICL a la borsa de Nova York inclou una provisió dde fons de 51 milions de dòlars (= 48,6 M€) per la retirada dels residus salins acumulats al Bages. (vegeu pàg.3 de l'informe financer ICL, Q4-2016).

02.03.2017

Súria aprova una moció de suport a l'activitat minera. Article a Regió7, el 28.02.2017.

22.02.2017

Convergència de Balsareny demana que es retiri el runam de Vilafruns, actualment tapats. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.02.2017.
Montsalat analitza mensualment els clorurs de l'aigua de la riera de Conangle situada al sud del runam impermeabilitzat i restaurat de Vilafruns; parlem doncs de fets i resultats, no pas de creences i voluntats. Des de la impermeabilització de Vilafruns, la coneguda entrada de salmorra a la riera de Conangle, situada al tram poc més amunt de l'aqüeducte de la Sèquia i provinent del runam i del sòl salinitzat del seu entorn, s'ha reduït moltíssim. Es manté però una altra entrada d'aigua salada més amunt de la vall que no té a veure amb el runam, sinó amb els pous miners de la Fodina que no van arribar a posar-se en explotació.

16.02.2017

Els comitès d'Iberpotash temen per 5.000 llocs de feina al Bages. Article de Carmina Oliveras a El Punt Avui, el 09.02.2017.

13.02.2017

Nota de premsa de l’empresa Inovyn (abans Solvay) on anuncia la inversió per importar dicloretà a través del port de Barcelona i transportar-lo en tren fins a la seva planta de Martorell per mantenir la producció de PVC (clorur de polivinil).
Es confirma l’aturada de l’actual línia de producció de compostos clorats basada en cèl·lules de mercuri, d’acord amb noves normatives europees que obliguen a abandonar aquesta tecnologia com a màxim a final del 2017. El canvi significa també que Inovyn deixarà de consumir a Martorell 450.000 tones/any de sal bruta provinent de Súria.

10.02.2017

Resultats de l'anàlisi de clorurs d'algunes mostres d'aigües de xarxa:
- Manresa = 50 mg Cl/L. Aigües de Manresa capta l'aigua del riu Llobregat més amunt de la mineria de potassa de Balsareny-Sallent.
- Sant Vicenç de Castellet = 150 mg Cl/L. Sorea capta l'aigua per Sant Vicenç de Castellet del subalvi del Llobregat avall de la mineria de Balsareny-Sallent i just abans de la confluència del Cardener.
- Castellgalí = 340 mg Cl/L. Sorea capta l'aigua per Castellgalí del subalvi del Cardener avall de la mineria de potassa de Súria, poc abans de la confluència al Llobregat. Excedeix el límit de 250 mg Cl/L de les aigües que es destinen a la població.
- Olesa de Montserra = 220 mg Cl/L. La Comunitat Minera Olesa capta l'aigua per Olesa de Montserrat del subalvi del Llobregat, força avall de la mineria de Balsareny-Sallent i de Súria i de la confluència del Cardener.

09.02.2017

Carles Aleman, nomenat nou conseller delegat de les mines del Bages d'ICL. Article a Regió7, el 09.02.2017.

08.02.2017

Evolució del preu mundial de la potassa entre 1999 i 2016, segons l'Index Mundi que elabora el Banc Mundial.
Destaca la volatilitat, amb un pic de 682,51 €/tona el febrer del 2009 i un preu al desembre del 2016 de 203,96 €/tona.

07.02.2017

Un treballador de la mina de Súria, ferit crític després de caure-li una pedra a sobre. Article a NacióManresa, el 07.02.2017.
En només 3 dies, hi ha hagut 2 accidents greus a la mina de Súria.

06.02.2017

Ferit greu un treballador a les mines de Súria. Article a Regió7, el 06.02.2017.

05.02.2017

La salmorra que goteja del broc rovellat de la font abandonada del Borinot testimonia l'entrada de salmorra al riu Llobregat per la seva riba dreta al tram del pont de la Concòrdia, a Sallent.

02.02.2017

ICL relleva a la cúpula directiva de l'empresa a les mines del Bages. Article de Carles Blaya a Regió7, el 02.02.2017.

02.02.2017

La Cambra vol més bonificacions a l'autopista si la C-55 ha d'absorbir el transport del residu de la mina. Article de David Bricollé a Regió7, el 02.02.2017.

28.01.2017

El grup municipal d'ERC a Sallent presenta nou al·legacions al PDU de la mineria. Article a NacióManresa, el 28.01.2017.

28.01.2017

Sallent proposa que es desviï l'eix per la Botjosa quan el runam sigui fora. Article de David Bricollé a Regió7, el 28.01.2017.

28.01.2017

El consistori de Callús concentra les seves al·legacions en la preservació del sector d'Antius. Article de David Bricollé a Regió7, el 27.01.2017.

21.01.2017

"Montsalat y otras organizaciones sociales presentan alegaciones pidiendo la retirada del Plan Director Urbanístico de la actividad minera en el Bages". Article a AlertaMinera.net, el 20.01.2017.

20.01.2017

El TSJC ordena a l'Ajuntament de Sallent que faci aturar els abocaments al Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7, el 18.01.2017.

20.01.2017

Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent sumen una altra derrota als jutjats davant de l’AV La Rampinya de Sallent.
La Sala 3ª de Contenciós-Administratiu del TSJC, en la seva sentència nr.786 del 14.11.2016 que ha estat notificada el 17.01.2017, desestima el recurs d’apel·lació promogut per Iberpotash i l’Ajuntament de Sallent contra la sentència nr.34 del 18.02.2014.
Per tant, confirma íntegrament la sentència del 18.02.2014 que a la seva part dispositiva diu textualment: “…la resolución de la Alcaldia del Ayuntamiento de Sallent de fecha 18 de Agosto de 2008, anulándola, y condenando al Ayuntamiento recurrido a incoar un expediente de protección de la legalidad urbanística, a ordenar en su seno la suspensión inmediata de los usos consistentes en vertido y depósito de residuo salino en la zona de “Cogulló”, a requerir a la interesada la legalización de tal uso en cuanto se ajuste al ámbito determinado en el planeamiento urbanístico en vigor en el municipio, y a ordenar, en resolución de restablecimiento de la realidad física alterada, el desmantelamiento del residuo salino acumulado extramuros de aquel ámbito, de cuyos actos habrá de dar cuenta a este Juzgado en el plazo de un mes a contar desde la notificación de la firmeza de la sentencia, y con periodicidad mensual, hasta la completa ejecución de la misma, haciéndose responsable al/la Secretario/a de la Corporación de la citada obligación de dación de cuenta.”
La sentència també obliga a Iberpotash i a l’Ajuntament de Sallent a pagar les costes del recurs d’apel·lació que han promogut.

Complirà algun dia Iberpotash alguna cosa de les sentències que els són desfavorables pel seu incommensurable abús en la generació i la mala gestió dels residus salins?
Comprendrà algun dia l’administració catalana que no pot fer tot allò que li dóna la gana, sinó que en una democràcia s’ha d’acceptar la divisió de poders, que no pot passar per damunt de lleis comunes ni de sentències de tribunals quan els perjudicats es queixen per les infraccions?
Tindrà l'Ajuntament de Sallent la decència de no interposar més recursos, de no anar contra els seus veïns, d'acatar la sentència i d’obrar en conseqüència?

20.01.2017

ICV lamenta que el PDU de la minera no afronti amb valentia l'eliminació dels runams. Article a NacióManresa, el 16.01.2017.

14.01.2017

Olesa reclama que s'avanci el nou col·lector de salmorra. El consistori considera que el deficient estat de l'actual canalització fa necessari accelerar el projecte. Article a Regió7, el 14.01.2017.

13.01.2017

Santpedor reclama 6 milions d'euros a Iberpotash per contaminar aigües subterrànies del poble. Article a NacióManresa, el 13.01.2017.

13.01.2017

Santpedor reclama a Iberpotash 6 milions d'euros per la contaminació d'aigües. Article a Regió7, el 13.01.2017.

13.01.2017

Veïns de La Rampinya i Montsalat preveuen anar al jutjat pel PDU de la mineria. Article d'Enric Badia a Regió7, el 13.01.2017.

13.01.2017

Sota l'interès general es justifica la invasió de competències municipals. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.

13.01.2017

Montsalat no entén que no es prevegin actuacions d'impermeabilització. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.

13.01.2017

Montsalat i La Rampinya de Sallent demanen la nul·litat del pla urbanístic de la mineria. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.01.2017.

11.01.2017

"El Tribunal Supremo confirma la fianza de 65 millones de euros a Fertiberia para limpiar los fosfoyesos de Huelva". Article de WWF, el 10.01.2017.
L'acumulació de residus de l'empresa Fertiberia a Huelva té un notable paral·lelisme amb els residus d'Ercros abocats al riu Ebre a Flix i amb els runams salins d'Iberpotash al Bages.

10.01.2017

Programa de les V Jornades de Patrimoni, organitzades pel Centre d'Estudis del Bages, que enguany són dedicades a l'anàlisi del Patrimoni Miner i que comprenen diversos actes els dies 20, 21 i 28 de gener.

10.01.2017

Model d'al·legació contra el PDU de l'activitat minera al Bages que presenten propietaris de finques directament perjudicades per salinització d'aigües a causa de salmorra lixiviada dels runams, perplexos davant del fet que el PDU facilita la continuïtat d'una situació condemnada per delicte ecològic tant a Sallent com a Súria, i en el cas de Sallent no autoritzada, en comptes d'acatar la sentència i corregir la situació actual.

09.01.2017

Al·legació al Pla Director d'Urbanisme de l'activitat minera al Bages presentada per l'Associació de Veïns Sant Antoni de La Rampinya, de Sallent, al dpt. de Territori i Sostenibilitat.
L'al·legació és a la totalitat del PDU per nombroses raons legals: es desvia de les facultats urbanístiques suplantant la legislació ambiental sense tenir capacitat per executar res de la qüestió ambiental, ignora la sentència penal que pesa sobre l'activitat, per la inexistència de l'interès públic que el PDU esgrimeix, per basar-se en un conveni entre el govern i el particular més interessat que inverteix la jerarquia d'ordre... Per tot plegat, se'n demana l'aturada de la tramitació.

05.01.2017

El Govern fixa una inversió de 64 milions en 5 anys per reduir contaminació salina. Les actuacions es recullen al Pla de Gestió de l'AIgua i la Generalitat hi aportarà el 40% del cost. Article a Regió7, el 05.01.2017.

05.01.2017

Al·legació al Projecte (= realitat!) de creixement del dipòsit (= runam!) salí del Cogulló a partir de 1988 presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. d'Empresa i Coneixement.
L'al·legació és a la totalitat de l'anomenat projecte perquè es presenta al 2016 quan està executat. Es demana l'aturada immediata de l'abocament de residus a Sallent. A més, s'exposen alguns punts per corregir deficiències.

05.01.2017

Al·legació al Pla Director d'Urbanisme de l'activitat minera al Bages presentada per la Plataforma Montsalat al dpt. de Territori i Sostenibilitat.
L'al·legació és a la totalitat del PDU per ser legalment inviable i estar mal plantejat, i també als seus aspectes tècnics principals per mal resolts.

22.12.2016

Iberpotash fa el projecte per justificar el creixement del Cogulló des del 1988. Article de David Bricollé a Regió7, el 22.12.2016.

15.12.2016

Anunci del dpt. d'Empresa i Coneixement, al qual s'adscriu la DG Energia i Mines, de la informació pública del projecte tècnic i de l’estudi d’impacte ambiental corresponents al projecte de creixement del dipòsit salí del Cogulló a partir de 1988, ubicat al terme municipal de Sallent, el titular del qual és Iberpotash, SA.

Aquest projecte a destemps pretén respondre a un dels motius pels quals la sentència del TSJC del 15.10.2013 va anul·lar l'autorització ambiental de Sallent: l'absència d'estudi d'impacte ambiental.
L'estudi gruixut, farragós i repetitiu va enumerant mesures correctores aplicades al llarg dels anys als runams. Però d'allò que hom entén per estudi d'impacte ambiental, és a dir en quina mesura una activitat afecta a l'entorn, no hi ha res de res. Les 324 pàgines de l'estudi d'impacte ambiental presentat no contenen ni una sola dada d'anàlisi d'aigües, malgrat que és ben sabut que, des de l'existència del runam del Cogulló, s'han salinitzat la riera de Soldevila, el Riudor, la font del Pitoi, el torrent d'Emprius... i s'han fet malbé clapes de bosc. L'estudi tampoc quantifica el valor de les pèrdues patrimonials per l'afectació al paisatge, ni l'extracost de potabilització i subministrament d'aigua per la pèrdua de recursos o per l'increment de salinitat d'origen miner.

Especialment lamentable és l’annex “Qualitat de les aigües superficials de la conca del Llobregat. Situació actual dels clorurs. Informe 2015”, signat per Enric Morillas / Servicios Ambientales para la Industria.
Aquest suposat estudi no estudia cap de les aigües superficials salinitzades prop dels runams salins, ni aporta cap dada pròpia; es basa només en les mitjanes anuals d’anàlisis de clorurs obtingudes per l’Agència Catalana de l’Aigua als rius Cardener i Llobregat.
Però les dades utilitzades i les conclusions de l’informe van per camins contraposats. L’informe conclou que la salinització del Cardener és deguda al dom salí de Cardona quan les dades de l’ACA mostren claríssimament que actualment la salinització del Cardener comença a Súria, que la salinitat al Llobregat és deguda a la riera Gavarresa sense cap dada que ho justifiqui i quan el Llobregat ja està salinitzat a la Botjosa, i que la salinitat segueix creixent al Llobregat més avall de la confluència del Cardener quan, segons dades de l'ACA, la mitjana de clorurs l’any 2015 va ser de 242 mg Cl/L a Castellbell i 247 mg Cl/L a Sant Joan Despí. Conclou també que l’aigua d'ambós rius de la conca és actualment ben dolça, quan la del Cardener, avall de Súria, no es pot destinar a potabilització amb mitjans convencionals perquè supera sistemàticament el màxim de 250 mg Cl/L de les aigües potables i la del Llobregat, avall de Sallent, frega aquest límit.
És, simplement, un frau al servei de qui paga
.

10.12.2016
El Govern confia tancar en breu els darrers acords del barri de l'Estació de Sallent. Article de David Bricollé a Regió7, el 10.12.2016.
09.12.2016
Moció sobre la problemàtica de les aigües del Llobregat i dels seus aqüífers, aprovada pel Ple de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat el 25.11.2016, a proposta del Grup Municipal d'ERC.
29.11.2016
La Generalitat ha reclamat a Ercros el nou pla de restauració per al runam de Cardona. Article de David Bricollé a Regió7, el 29.11.2016.
27.11.2016

En un article d’opinió titulat “Consumidors i usuaris”, publicat a Regió7 el 27.11.2016 i que no reproduïm íntegrament per vergonya aliena, l’exconseller d’Innovació, Universitats i Empresa i de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya Josep Huguet carrega contra “...casos  de grups ecologistes o de defensa del medi ambient que actuen a base de subvencions disparant contra aquell que interessa al qui paga la subvenció. He conegut de prop, per exemple, el cas de la batalla de la sal, on d’una banda les salineres marines i les salineres minaires d’Alemanya han finançat sengles estudis o recerques sobre la salinització territorial que podria provocar la mina de potassa de la Catalunya Central…”. Acompanya l’article una imatge de la llançadora de residus salins al runam del Cogulló.

L’exconseller Huguet insinua molt directament que Montsalat, la plataforma cívica d’estudi i oposició a l’afectació ambiental de la mineria al Bages, rep subvencions d’empreses salineres forànies. Davant de la insinuació, volem deixar molt clar que Montsalat funciona des del 1997, que va néixer del col·lectiu ecologista L’Alzina i de veïns afectats particularment per salinització d’aigües i que tota la nostra activitat –dedicació, anàlisis, interminables processos judicials, fiances al jutjat...- la paguem íntegrament de les nostres butxaques.
Encara esperem que Iberpotash ens retorni costes de judicis i pagui indemnitzacions a perjudicats, a les quals ha estat condemnada. Aquesta situació contrasta amb els patrocinis i el clientelisme que Iberpotash ha creat al seu voltant. I a sobre l’exconseller del ram, fent gala d’ignorància, demagògia i mala fe, ens acusa de cobrar d’empreses salineres.
Senyor Huguet, si disposa d’alguna prova de subvencions a Montsalat –que no la té perquè Montsalat utilitza recursos propis i el servidor de l’Ajuntament de Manresa per hostatjar aquesta web informativa de l'impacte ambiental de la mineria- faci-la pública. Sinó, tingui la decència de retractar-se públicament, de deixar de confondre a la gent i de no enfangar més al seu partit.
Valgui l’ocasió per recordar la proposta de Montsalat per donar ús educatiu i turístic al CAT-Sallent.

26.11.2016
Mineria al Bages: set dècades i 95 milions de tones de runams. Article al voltant del Pla Director de la Mineria del Bages, de David Bricollé a Regió7, el 26.11.2016.
16.11.2016
L'alcalde de Cardona es mobilitza amb els treballadors d'Ercros davant la seu de l'empresa a Barcelona. Article de Josep Molina a NacióManresa, el 15.11.2016.
L'alcalde i els treballadors exigeixen davant de la direcció de l'empresa que la restauració del runam Vell de Cardona segueixi fins al final. Hi estem molt d'acord.
Val la pena fer notar que, entre les empreses mineres al Bages, Ercros restaura mentre que ICL Iberia no i que, entre les localitats mineres al Barges, Súria i Sallent salinitzen el riu i Cardona no. A Ercros-Cardona hi ha un problema que s'afronta, a ICL Iberia-Súria-Sallent hi ha un problema majúscul, creixent i amb una importantíssima afectació a les aigües que les autoritats s'esforcen a ignorar o negar.
15.11.2016
Constatem l'existència d'un altre pou a Santpedor completament salinitzat per la salmorra subterrània que genera el runam del Cogulló de Sallent, el de la finca Serrat Blanc o Pericas que està situada prop del cementiri del poble. Vegeu l'anàlisi per Aigües de Manresa: 82864 mg de clorurs per litre i 13600 mg de potassi per litre.
La finca Pericas, la surgència salada al Riudor i el runam del Cogulló estan aliniats i enllaçats per la falla del Guix.
La salmorra subterrània minera s'ha d'originar majoritàriament de la humitat de l’aire que la gegantina massa de sal absorbeix per higroscopicitat, no pas de la pluja. No és aigua líquida que circuli per canals dins del runam, sinó aigua de cristal·lització, invisible; el runam permanentment capta humitat de l’aire exterior i desguassa per la base salmorra saturada cap a les aigües subterrànies.
12.11.2016
ProuSal programa les dues xerrades següents a Sallent:
Divendres 18 de novembre, a les 20:00h a la sala Vila i Valentí: Iberpotash i altres silencis mediàtics, a càrrec d'Elisenda Rovira, coordinadora de l'Anuari Mèdia.Cat del silencis mediàtics, i d'Isaac Vilalta, autor del reportatge Iberpotash, el gegant de la sal, publicat a l'Anuari del 2015.
Dissabte 19 de novembre, a les 18:00h a l'Ateneu Rocaus: presentació del Judici Popular a la plataforma Castor, a càrrec de Blanca Bayas de l'Observatori del Deute en la Globalització.
09.11.2016

Cardona exigeix que s'imposi a Ercros una fiança potent per restaurar el runam Vell. Article de David Bricollé a Regió7, el 09.11.2016.

Té molta raó l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, quan estima el cost d'acabar el buidat i la restauració del runam Vell de Cardona entre 15 i 20 milions d'euros i que aquest és l'import de la fiança de restauració que s'hauria d'imposar a Ercros. És clar que molt, molt més, és l'import de les fiances que s'haurien d'imposar a ICL Iberia pels gegantins runams salins que fa créixer més i més a Súria i a Sallent.

02.11.2016
Iberpotash podrá tener hasta tres salineras más en el Bages. Article de Camilo S.Baquero a El País, l'1.11.2016.
29.10.2016

Nota de premsa del Dpt. de Territori i Sostenibilitat del 26.10.16 sobre l'aprovació inicial del Pla Director d'Urbanisme de la mineria del Bages.

El "PDU de la mineria del Bages" menteix ja d'entrada amb el nom; no és del Bages -exclou Cardona- sinó un PDU al servei de la pretesa expansió de l'activitat d'ICL Iberia a Súria, el famós pla Phoenix, del qual l'única conseqüència clara fins ara és l'amenaça d'aturada de l'explotació i restauració del runam Vell de Cardona.
L'activitat d'extracció minera i d'acumulació de residus salins d'Iberpotash que el PDU qualifica "d'interès general" està sentenciada per delicte ecològic de salinització de les aigües i sent investigada per la DG de Medi Ambient de la Comissió Europea. A més, l'activitat d'ICL Iberia a Sallent i Balsareny no té llicència ambiental, explícitament li ha estat revocada pel TSJC per la salinització de les aigües que ocasiona. El cas és grotesc: un delicte ambiental privat d'interès general.
El PDU concreta l'expansió d'ICL Iberia a Súria i Callús oferint-li nous terrenys. Fins i tot dibuixa una ampliació de la superfície de l'abocador del Fusteret cap al sofert veïnat de Cerarols, malgrat que aquest abocador salinitza com a mínim el Cardener, la riera de Bellver i la font de la Serra. El PDU diu que s'ha de restaurar; però no es concreta, no se sap quan ni com, mentre posa les bases perquè l'abocador del Fusteret a Súria arribi en pocs anys a les mides gegantines del Cogulló a Sallent.

29.10.2016
El Suprem condemna una empresa que treballa per a la mina per una mort. Article d'Enric Badia a Regió7, el 29.10.2016.
21.10.2016
L'aigua torna al riu de la Coromina de Cardona després de setze anys sec. Article de David Bricollé a Regió7, el 18.10.2016.
06.10.2016
Una avaria en el col·lector de salmorres de Sallent provoca un vessament al riu. Article a NacióManresa, el 06.10.2016.
06.10.2016
José Antonio Martínez Álamo deixa la presidència d'ICL Iberia després d'11 anys. Article a NacióManresa, el 04.10.2016.
J.A.Martínez Álamo en aquests anys ha conduït Iberpotash en una fugida endavant temerària que deixa un immens passiu ambiental pendent de resoldre a qui segueixi.
04.10.2016
José Antonio Martínez Álamo deixa la presidència d'ICL Iberia després d'11 anys. Article a NacióManresa, el 04.10.2016.
J.A.Martínez Álamo en aquests anys ha conduït Iberpotash en una fugida endavant temerària que deixa un immens passiu ambiental pendent de resoldre a qui segueixi.
02.10.2016
Una trentena de metres enllà de la font de Sant Pau, els àlbers són morts per un vessament -sí, un més dels incomptables vessaments- del col·lector de salmorres. La font de Sant Pau, que brolla en una balma a tocar del riu Cardener, és un indret bonic i emblemàtic de l'Anella Verda de Manresa. Però l'encant del lloc s'esvaeix allà on la salmorra ha devastat el bosc de ribera.
01.10.2016
Gràfiques de l'evolució de clorurs als rius Llobregat i Cardener entre els anys 2007 i 2015, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua elaborades per Montsalat.
30.09.2016
Iberpotash haurà de presentar en sis mesos un pla de restauració dels pous i aqüífers salinitzats. Article a NacióManresa, el 29.09.2016.
29.09.2016
ERCROS i els runams salins: responsabilitat social i medi ambiental. Article de Ferran Estruch, alcalde de Cardona, al butlletí digital d'ERC Bages.
29.09.2016
El jutge dóna mig any a Iberpotash per dir com descontaminarà pous i aqüífers. El Jutjat Penal de Manresa ha emès una resolució d'execució de la sentència ferma que condemnava tres exdirectius, i subsidiàriament l'empresa, per un delicte ambiental de salinització. Article de David Bricollé a Regió7 el 29.09.2016.
27.09.2016
L'aigua de subministrament a Monistrol de Montserrat, captada de la font Gran, ha estat contaminada per hidrocarburs durant una setmana, probablement degut al vessament accidental de gasoil del dipòsit per la caldera de calefacció del pavelló municipal. El tema ha estat notícia. El problema s'ha solucionat perquè la contaminació ha remès des de l'origen i per la instal·lació de filtres de carbó actiu previs a la potabilització.
L'aigua de subministrament a Castellgalí, captada del riu Cardener, està contaminada per excés de clorurs sòdic i potàssic des de fa molts anys, degut a lixiviats subterranis provinents del runam salí de Súria d'ICL. L'anàlisi d'avui dóna un valor de 370 mil·ligrams de clorur per litre, quan el màxim admès a l'aigua potable és 250 mg Cl/L. El tema no és notícia. El problema no està en vies de solució, simplement s'ignora.
Sobre ICL Iberia - Iberpotash pesa una condemna ferma pel delicte ecològic de salinització de les aigües. La sentència , simplement, també s'ignora.
27.09.2016
Ferits lleus dos treballadors de la mina de Súria per un despreniment. Article a NacióManresa, el 26.09.2016.
09.09.2016
Carta pública de la Comunitat Minera Olesana, la companyia que dóna el servei d'aigua a Olesa, en relació a la incompatibilitat de l'actual col·lector de salmorres de la conca del Llobregat amb el projecte de Vies Blaves.
La CMO demana a les administracions i als ajuntaments implicats que donin prioritat a la construcció i substitució de l’actual col·lector, atès el perill que suposa per la garantia de l’abastament.
09.09.2016
Va caldre una guerra perquè el Llobregat no fos un riu de sal. Post a Orgull de Baix, plataforma informativa del Baix Llobregat, com a ressenya del llibre Rius de Sal, de Santiago Gorostiza, Roger Lloret i Jordi Honey-Rosés, que documenta la història de la salinització del Llobregat durant el segle XX.
13.08.2016
Els treballadors d'Ercros es manifesten contra el possible tancament de la fàbrica. Article de Jordi Escudé a Regió7 el 12.08.2016.
08.08.2016
Amb 370 mg Cl/L segons l'anàlisi d'avui, l'aigua subministrada a Castellgalí continua sense ser potable de debò. Indemnitza ICL Iberia als veïns i a les empreses de Castellgalí per l'excés de salinitat a l'aigua del Cardener que té l'origen a les instal·lacions mineres de Súria?
05.08.2016
Trencament del col·lector de salmorra, ara entre Olesa i Abrera. Article a Regió7 el 05.08.2016.
03.08.2016
Els treballadors d'Ercros a Cardona es mobilitzaran per evitar-ne el tancament. La primera protesta serà el 12 d'agost amb una marxa lenta de vehicles des de Sallent fins a Cardona. Article de l'ACN publicat al diari Regió7, el 03.08.2016.
La tolerància de la Generalitat envers la falta de restauració d'ICL Iberia dóna a aquesta empresa minera un avantatge competitiu que distorsiona el mercat fins al punt de portar al tancament d'aquelles que sí que restauren. És ben eloqüent que la marxa de protesta programada surti precisament de Sallent.
02.08.2016
El Programa de mesures del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua pel període 2016-2021 preveu 7 actuacions per reduir la contaminació salina de la conca del Llobregat, 6 de les quals derivades de l'activitat minera al Bages.
L'import pressupostat per aquestes actuacions és de 42.223.667 €, dels quals 25.563.469 € han de provenir directament de l'ACA, a més d'un cost d'explotació de 1.033.444 €/any. El 96% d'aquest pressupost públic se l'emporten mesures per pal·liar la salinitat de les aigües derivada de l'activita minera del Bages.
No hi ha cap sorpresa al Programa de mesures del PGDCF 2016-21, malgrat la contundència de l'import; totes les actuacions havien estat ja anunciades però el seu compliment s'ha anat endarrerint. Tampoc hi ha sorpreses en la política, es manté el principi de "qui més contamina, cobra".
30.07.2016
La manca de vocació i el desconeixement, les claus de la crisi d'alumnes al grau de Mines. Article de Gemma Camps a Regió7, el 30.07.2016.
Entre els experts consultats per Regió7 sobre les raons de la davallada de matriculats a Enginyeria Tècnica de Mines de Mines, no hi ha Montsalat. A Montsalat entenem que l’enorme descrèdit que significa el lligam amb Iberpotash, la gran empresa minera del Bages i de Catalunya que nega l’evidentíssima salinització que les seves muntanyes ingents de residus salins causen a les aigües de les rieres de Soldevila (Sallent), Riudor (Santpedor) i Bellver (Callús) i dels rius Cardener i Llobregat a Súria i a Sallent respectivament, alguna cosa hi té a veure.
A les Universitats s’hi va a buscar coneixement objectiu.
29.07.2016
Acords dels Plens dels Ajuntaments de Sallent (pàg.1, pàg.2) i de Manresa, respectivament del 08.06.2016 i del 21.07.2016 i a proposta dels grups municipals de la CUP, perquè el PDU de l'activitat minera al Bages retiri la proposta d'un tercer abocador salí a Sallent.
25.07.2016
Invertiran 25 milions per fer camins als marges dels rius Cardener, Anoia i Llobregat. El projecte engloba 300 quilòmetres vora els rius i es preveu que les obres estiguin enllestides el 2020. Article de l'ACN a Regió7 el 25.07.2016.
Però el col·lector decrèpit de les salmorres letals de la mineria del Bages amenaça la vegetació de les ribes i en conseqüència l'èxit d'aquest gran projecte per facilitar el lleure a la natura pletòrica de la vora dels rius.
24.06.2016
Els runams de Cardona un model a seguir, ara amenaçat. L´explotació dels runams cardonins s´ha convertit en exemple del que haurien d'imitar altres dipòsits. Article de David Bricollé al diari Regió7, el 24.06.2016.
23.06.2016
L'alcalde de Cardona es reunirà amb el conseller de Territori per abordar el possible tancament d'Ercros. La clausura deixaria sense feina una cinquantena de persones i més de 4,5 milions tones de runam salí sense extreure. Article d'Estefania Escolà a NacióManresa, el 23.06.2016.
23.06.2016
L'Ajuntament de Cardona tem que Ercros deixi l'explotació del runam vell a mig fer. L'alcalde diu que la direcció li ha transmès la intenció de comprar sal més pura a Súria per estalviar costos. Article de David Bricollé al diari Regió7, el 23.06.2016.
21.06.2016
Taula-resum dels plets judicials promoguts popularment contra Iberpotash pels seus impactes ambientals i contra la Generalitat per tolerar-los. (06.2016)
És de destacar que els 5 plets finalitzats amb sentència ferma, ja sense apel·lació possible, tots unànimament han tingut decisions judicials que donen la raó a l'acció popular demandant -és a dir, contràries als arguments d'Iberpotash i de la Generalitat- tant en les 5 sentències inicials com en les dels recursos i entrebancs processals interposats per Iberpotash i per la Generalitat. És hora de fer-les complir sense més dilacions.
Resten obertes investigacions per la Comissió Europea, pels mateixos motius.
19.06.2016
Iberpotash, farem salat. Article de David Fernàndez al diari Ara, el 18.06.2016.
16.06.2016
Olesa, Esparreguera i Abrera diuen prou a l'ACA en els vessaments del col·lector. Municipis per on passa la canalització de salmorres del Bages reclamen solucions als problemes. Article a Regió7 el 15.06.2016.
12.06.2016

En pocs dies, la branca del Cardener del col·lector de les maleïdes salmorres de la mineria de potassa ha vessat, com a mínim, en tres indrets del terme de Sant Joan de Vilatorrada i al Parc del Cardener entre el Pont Nou i la fàbrica dels Panyos a Manresa.

La salmorra ha matat ja prop de la meitat dels plàtans alts de la plataneda del Pont Nou, una arbreda protegida pel catàleg de patrimoni de Manresa. El divendres 10 i el dissabte 11 de juny, operaris del col·lector el buidaven a través de les entrades situades a l'alçada de la Muralla de Sant Francesc i de la rotonda de sant Marc del passeig interromput per anteriors vessades de salmorra del Riu de Manresa.

Són centenars les zones de les ribes del Cardener i del Llobregat desvastades per salmorra vessada del col·lector obsolet i insegur. Cal denunciar tots i cadascun dels desastres causats pel col·lector de salmores i exigir responsabilitats per les pèrdues ocasionades. Però, per sobre de tot, cal denunciar l'ACA per mantenir una instal·lació obsoleta i perillosa per un servei que no pot donar.
Cal aturar la ruleta russa del col·lector de salmorres; en conseqüència, cal aturar immediatament la generació de salmorres. Per això s'han d'aturar les plantes de tractament de mineral de potassa i s'han d'impermeabilitzar els runams salins. La resta són falsedats poc o molt patrocinades.

10.06.2016
Barcelona es compromet a "fer visible" els abocaments d'Iberpotash al Llobregat. Article a Aldia.cat, citant fonts d'Europa Press.
Després del judici popular a Iberpotash impulsat per ProuSal i BDS Bages, la tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat a Barcelona Janet Sanz s'ha compromès a donar visibilitat a la situació del Llobregat després dels abocadors salins d'Iberpotash a Súria i a Sallent.
10.06.2016
El Ple de Sallent aprova per unaniminat el rebuig a un possible tercer runam. Article de David Bricollé a Regió7 el 10.06.2016.
10.06.2016
Iberpotash, el gegant de la sal. Article d'Isaac Vilalta publicat per Anuari Mèdia.cat que recull qüestions candents a Catalunya als quals, estranyament, els mitjans de comunicació no han dedicat l'atenció que mereixen.
L'empresa israeliana ICL Iberia gestiona les mines del Bages enmig de fortes polèmiques per l'impacte ambiental i denúncies a la Unió Europea.
31.05.2016
En el marc de la Setmana del Medi Ambient, la plataforma Montsalat presentem la ponència "La salinització de la conca del Cardener i Llobregat" el divendres dia 3 de juny, a les 19:00h a la sala d'actes de Cal Gallifa, a Sant Joan de Vilatorrada.
26.05.2016
"ACCIONA Agua gana el premio Global Water Intelligence a la mejor empresa de desalación". Notícia publicada el 20.04.2016 al web de Acciona Agua.
Qui guanyaria el Global Water Offense a la millor empresa de salinització d'aigües?
20.05.2016

La CUP Sallent engega una campanya contra una tercera muntanya de sal. Article a NacióManresa.cat el 20.05.2016.

20.05.2016

Sallent reclama una planta com les de Súria per poder eliminar la sal al municipi. Article de Jordi Escudé a Regió7 el 20.05.2016.

18.05.2016

Montsalat reclama que es retiri l'acord Govern-Iberpotash per fer el pla miner. Article de David Bricollé a Regió7 el 18.05.2016 que es fa ressò d'aportacions de Montsalat al PDU de l'activitat minera al Bages.

12.05.2016

Muntanyes de sal. Reportage de Jordi Fortuny pel programa Valor Afegit emès per TV3 l'11.05.2016.
El reportatge visita els runams salins de Súria i Sallent, el riu Llobregat i les plantes potabilitzadores d'Abrera i de Sant Joan Despí que inclouen dessalinització en els seus tractaments i entrevista a portaveus de l'empresa minera ICL Iberia, de l'Agència Catalana de l'AIgua, de la plataforma Montsalat i de la DG. d'Urbanisme per avaluar les conseqüències de la mineria de potassa del Bages en la qualitat i el subministrament d'aigua del Llobregat, mentre es pregunta fins a quin punt es pot combinar l'activitat industrial amb l'equilibri mediambiental.

10.05.2016

Aportacions de la plataforma Montsalat al document inicial estratègic pel PDU de l’activitat minera al Bages presentades a la S.G. de Polítiques Ambientals en la fase de consulta a Ajuntaments, associacions i públic interessat.

05.05.2016

"Un proyecto faraónico de extracción de potasas y sal. Un plan minero impulsado por una multinacional amenaza varios municipios del Pirineo navarro-aragonés". Article d'Óscar Pueyo, Juan C.Gracia, Antonio M.Casas i Carlos Revuelto a la revista El Ecologista nr.88, primavera 2016.
L'article exposa conseqüències territorials de la mineria de potassa i la protesta que el projecte miner ha despertat entre els municipis afectats. No és gens estranya la revolta popular, vistos el paisatge i les rieres que la mina de potassa deixa a Sallent.

02.05.2016

Aportacions de la plataforma Montsalat al PDU de l’activitat minera al Bages presentades el 27.04.16 a l’Ajuntament de Sallent.
Aquest escrit s’estalvia els qualificatius i les consideracions jurídiques que ens mereix la gestació d’aquest nou PDU que no es pregunta perquè no s’ha complert res d’allò que el vigent PDU del Pla de Bages del 2006 estableix en relació a la gestió dels residus salins, que supedita normativa urbanística a un conveni previ amb la part més interessada, que omet que sobre l’activitat d’abocament de residus salins en les actuals condicions pesa una condemna ferma per delicte ecològic i que pretén no adonar-se que l’autorització ambiental a l’explotació de Sallent ha estat revocada pels tribunals per incompliments ambientals i, precisament, urbanístics. Aquests aspectes seran desenvolupats i al·legats al dpt. de Territori i Sostenibilitat en l’exposició pública.

19.04.2016

Avui, quan es compleixen 100 dies de la investidura, el president de la Generalitat M.Hble Sr. Carles Puidemont ha presentat el seu Pla de Govern per la XI legislatura que inclou les 4 accions següents relacionades amb l'afectació ambiental que causa la mineria de potassa del Bages:
- Llei de restauració d'activitats extractives
- Pla quadriennal d'inspecció d'activitats extractives
- Nou col·lector de salmorres de la conca del Llobregat
- Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages

14.04.2016

Mor Sebastià Estradé, el flagell d'Iberpotash durant els darrers anys. Article a NacióManresa.cat el 24.03.2016.

13.04.2016

Mor el símbol de la lluita contra la contaminació de les mines del Bages. Article de Dani Cordero a El País el 13.04.2016.

13.04.2016

Dissortadament, aquest matí ha mort Sebastià Estradé. Vagi el condol als seus familiars i amics, que som molts. Reposi en pau.

Sebastià Estradé ha estat un sallentí erudit i carregat de raó, de molt bones maneres, treballador i compromès amb la gent i el país fins al final. La seva empenta ha fet trontollar la immensa muntanya de residus salins del Cogulló i les males polítiques ambientals del govern.
Després d’esgotar les vies polítiques, Sebastià Estradé va iniciar pel seu compte i risc la judicial. La primera victòria als jutjats de la lluita per posar fre a l’abús i a l’afectació ambiental  de la mineria de potassa al Bages és ben personalment seva: l’anul·lació d’un suposat programa de restauració de Sallent que en realitat no ho era perquè no preveia aplicar-se fins a una data ignota quan, molt hipotèticament i sense explicar com, s’haguessin retirat els residus del Cogulló i perquè no exigia la fiança proporcional a la magnitud de l’abocador. Aquesta primera sentència favorable obtinguda per Sebastià Estradé (TSJC 753/2011) va obrir el camí a d’altres que s’han succeït, fins arribar a la investigació del cas per la Comissió Europea.
Com vostè, persistirem.

13.04.2016
L'avanç del Pla Director Urbanístic de l'activitat minera al Bages està disponible per consulta al cercador de projectes del dpt. de Territori i Sostenibilitat.
11.04.2016
L'aigua subministrada a Castellgalí, l'únic municipi que gosa abastar-se del Cardener avall de Súria, es manté a 400 mg de clorur per litre, molt per sobre del límit de potabilitat de 250 mg Cl/L.
Malgrat l'evidència de la salinització del Cardener per salmorra generada al runam que subterràniament s'incopora al Cardener al Fusteret (el contingut de potassi delata l'origen!), la condemna ferma per delicte ecològic i la investigació oberta a la Comissió Europea per infracció de la Directiva de gestió de residus miners i de la Directiva Marc de l'Aigua, l'empresa minera ICL Iberia s'esforça a mirar cap a un altre costat per no veure, com si el tema no anés amb ells, com si això fos una història passada fa 20 anys a Sallent, i avança inconscient amb el seu pla d'expansió de l'explotació a Súria.
29.03.2016
El Govern activa finalment un pla perquè Iberpotash no contamini. Article de Xavier Grau a l'Ara el 24-25.03.2016.
27.03.2016
Prou Sal valora "l'esforç" del pla global per a la mineria, però lamenta manca de concreció. Article de Mar Martí a NacióManresa.cat el 24.03.2016.
27.03.2016
El Pla Director de la Mineria del Bages fixa mesures per assolir el residu zero en 20 anys. Article de Mar Martí a NacióManresa.cat el 23.03.2016.
23.03.2016
El dpt de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat sotmet a consulta als ajuntaments implicats l'Avanç del Pla director urbanístic de l'activitat minera que està redactant. Vegeu el comunicat de premsa del dpt TiS. L'Avanç d'aquest PDU ha estat presentat aquesta tarda a responsables municipals i a entitats interessades.
17.03.2016
L'Audiència Provincial de Barcelona corregeix la seva sentència del 22.02.16 i rebaixa la pena als 3 directius d'berpotash a 5 mesos de presó, 7 mesos de multa i 10 mesos d'inhabilitació. Vegeu el text de la correcció de la sentència.
Tant el Ministeri Fiscal com l'acusació particular havíem explícitament retirat l'expressió "existencia de graves daños para la salud de las personas" dels escrits de conclusions a l'inici del judici a Manresa. Aquest fet rebaixa el còmput de la pena. Amb acord de les parts, l'Audiència de Barcelona aclareix i esmena aquest punt.
D'altra banda, l'aclariment de l'Audiència de Barcelona confirma ja per 3ª vegada el veredicte de delicte contra el medi ambient i l'obligació d'Iberpotash de retornar el medi a les seves condicions inicials.
16.03.2016

Cànons per la concessió dels drets d'explotació minera (= royalties) pagats per la multinacional Israel Chemical Ltd l'any 2015 als tres estats on té mines de potassa:

Royalties ICL 2015
Estat en milions moneda local en milions d'euros pàg. informe
Israel 97 M$ 86,6 M€ 78
Regne Unit 3 M£ 3,8 M€ 83
Catalunya - Espanya 0,17 M€ 0,17 M€ 82
font: informe financer d'ICL publicat per la borsa de Nova York

A Israel ICL explota potassa al Mar Mort. Cada any paga a l'estat d'Israel imports de royalties similars als del 2015, depenent de les quantitats de mineral extretes. Als 97 M$ de l'any 2015 s'afegeixen 152 M$ més per diferències en els royalties d'anys anteriors.
Al Regne Unit ICL explota una mina de potassa a Boulby-Cleveland, molt menor i menys productiva que les de Súria o de Sallent-Balsareny.
A Catalunya / Espanya ICL explota les mines de potassa de Súria i de Sallent-Balsareny, a la comarca de Bages. És aquí d'on ICL extreu més mineral i és aquí on, amb molta diferència, l'administració menys cànon per concessió minera recapta. També és aquí, i només aquí, on ICL contamina les aigües, no restaura, ni diposita una fiança proporcional al cost de la restauració.

I així any rere any; feu comptes. Perquè preocupa el dèficit fiscal de Catalunya quan prové de Madrid i no quan prové de Súria i Sallent? A algú pot estranyar l'estat ruïnós de les finances de la Generalitat, que tant contrasta amb les d'ICL Iberia que tot ho patrocina?

13.03.2016
"Sentencia judicial por contaminación contra una multinacional israelí en Cataluña". Reportatge des de Sallent amb motiu de la ratificació per l'Audiència de Barcelona de la condemna a ICL Iberia per delicte ecològic, de Marc Almodóvar per a Hispantv, emès el 12.03.2016.
05.03.2016
Una dame coiffée elegant testimonia la ingent pèrdua de sal per dissolució al runam de la Botjosa (Sallent).
04.03.2016
Completem la Cronologia de l'afectació ambiental de la mineria de sal i potassa al Bages amb els fets més destacats de l'any 2015 i els dos primers mesos del 2016, atapeïda sobretot al camp judicial amb ratificacions de sentències condemnatòries i investigacions de la Comissió Europea.
03.03.2016
"Los ríos asturianos corren peligro. Miguel Cañedo-Argüelles advierte del peligro de salinización del agua dulce de todo el planeta". El grup d'investigadors liderat per M.Cañedo posa com a exemple palmari d'allò que no s'ha de fer, les muntanyes de residus salins de la mineria de potassa al Bages que contaminen la conca del Llobregat. Article d'Azahara Villacorta al diari El Comercio de Gijón el 03.03.2016.
02.03.2016
Vegeu el text íntegre del Conveni de col·laboració entre el dpt. de Territori i Sostenibilitat, el dpt. d'Empresa i Ocupació i ICL Iberia, signat el passat 13.11.2015.
Vegeu també el comunicat de Montsalat
El conveni entre la Generalitat i ICL Iberia de volta i mitja, emès el 10.12.2015.
02.03.2016
Prou Sal i BDS Bages critiquen un any més que Iberpotash patrocini la Transèquia. Article a NacióManresa.cat el 01.03.2016.
01.03.2016
"Bruselas instará el cierre de Iberpotash ante el Tribunal de Luxemburgo. La UE busca la forma que la minera enfrente el aluvión de sanciones y sentencias judiciales que no ha cumplido". Article de Josep Mª Cortés a Economia Digital el 29.02.2016.
01.03.2016
"El ser humano está aumentando la salinidad del agua dulce". Un article publicat a la revista Science basant-se en l'estudi d'un equip d'investigadors de la UVic i de la UB alerta dels perills de la salinització de l'aigua per la salut humana i els ecosistemes d'aigua dolça. Vegeu-ne la ressenya al portal iAgua el 26.02.2016.
26.02.2016
"Jordi Badia: Mineria sostenible no es más que una expresión de intrínseca falsedad, un oxímoron retórico". Entrevista a Jordi Badia de la Plataforma Montsalat per E.Ramon Varela al portal Tercera Información el 25.02.2016, publicada dos dies després de fer-se pública la ratificació de la sentència que condemna Iberpotash a restituir les condicions ecològiques de les àrees afectades per la seva activitat minera.
26.02.2016
"La Justicia catalana da la razón a la Plataforma Montsalat y obliga a ICL Ibeia / Iberpotash a recuperar las áreas degradadas por su actividad extractiva". Article a Alertaminera.net, la revista d'actualitzat sobre mineria contaminant i conflictes miners.
26.02.2016
"La Audiencia de Barcelona obliga a Iberpotash a restaurar el área contaminada en Súria y Sallent. El tribunal rebaja a un año y medio de cárcel la condena impuesta por un juez de Manresa a dos directivos y un técnico de las minas". Article de Jesús G. Albalat a El Periódico el 23.02.2016.
26.02.2016
Confirmen la condemna als tres d´Iberpotash i obliguen a reparar els danys ambientals. La sentència rebaixa la pena a un any i mig de reclusió, als exdirectius de l'empresa a Súria i Sallent, que no hauran d'entrar a la presó. Article a Regió7 el 23.02.2016.
26.02.2016
L'Audiència Provincial de Barcelona ratifica la condemna imposada el 18.12.2014 pel Jutjat Penal de Manresa a Iberpotash pel delicte ecològic de salinització d'aigües a través dels lixiviats incontrolats dels seus residus salins i l'obliga a la restituir la situació ambiental anterior, a la vegada que rebaixa la pena dels 3 condemnats de 2 anys a 1 any i 6 mesos de presó per dilació indeguda durant el procés. El procés es va iniciar per la denúncia de Montsalat a la Fiscalia de Medi Ambient del TSJC l'any 1997. Sí, el procés ha estat molt llarg, ha durat quasi 20 anys. La dilació en el procés ha estat promoguda pels advocats d'Iberpotash de la qual han acabat per servir-se en l'apel·lació com a atenuant. Vegeu la sentència íntegra de l'Audiència de Barcelona comunicada el 22.02.2016.
19.02.2016
Aprovació del Pla Parcial que permetrà desenvolupar un nou polígon industrial conjuntament amb Súria. Notícia de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages el 19.02.2016.
18.02.2016
La Comissió d'Urbanisme aprova una àrea industrial de suport a les mines. El Pla Parcial Plurimunicipal de Can Sibila, entre Súria i Sant Mateu, contempla 148.009 metres quadrats pensats per acollir les activitats auxiliars vinculades a l'expansió de l'activitat extractiva de les mines. Article a NacióManresa.cat el 18.02.2016.
17.02.2016
Les raons per tapar el runam de Vilafruns. La Generalitat sempre va presentar l’actuació que es va fer per tapar el dipòsit, ara sota la lupa de la CE, no com un tractament de residus, sinó dins d’un paquet de mesures per millorar la qualitat de l’aigua de la conca del Llobregat. Article de David Bricollé a Regió7 el 17.02.2016.
10.02.2016
L'aigua subministrada a Castellgalí amb 415 mg Cl/L continua lluny de poder ser considerada "potable", només arriba a la categoria de "sanitàriament permissible". Sorea capta l'aigua del riu Cardener que l'activitat minera salinitza a Súria.
09.02.2016
La Unión Europea investiga las ayudas públicas a la empresa minera ICL Iberia Súria & Sallent (la antigua Iberpotash). Article al blog Alertaminera.net dedicat a la mineria d'arreu, el 29.01.2016.
26.01.2016
Iberpotash suma una altra investigació europea per ajudes d'Estat. La Comissió Europea determinarà si la companyia minera va obtenir avantatges enfront dels seus competidors gràcies a recursos públics. Article d'Oriol Solé Altamira a Catalunyaplural.cat el 26.01.2016.
26.01.2016
La CE investiga si Iberpotash recibió ayudas públicas ilegales. Article a La Vanguardia el 26.01.2016.
26.01.2016
La Comissió Europea obre una investigació a Iberpotash per les ajudes rebudes dels Governs. L'organisme considera que podria tenir avantatges de competència en actuacions de caràcter ambiental. Article de David Bricollé a Regió7 el 26.01.2016.
Aquesta investigació s'afegeix al procediment d'infracció ja obert la contra l'estat espanyol per possibles incompliments d'Iberpotash a la directives europea de gestió de residus miners i a la directiva marc de l'aigua.
26.01.2016
La Comissió Europea investiga possibles ajudes il·legals a Iberpotash. Article a NacióManresa.cat el 26.01.2016.
26.01.2016
Vilagrà vetllarà perquè ICL "cicatritzi la ferida" que la mineria ha provocat al Bages. La nova delegada del Govern a la Catalunya Central es mostra convençuda que l'empresa posarà en marxa solucions "immediates" per reduir el runam salí. Article de Mar Martí i Estefania Escolà a NacióManresa.cat el 26.01.2016.
24.01.2016
La galeria incorpora dues noves imatges de Súria: una vista general i actualitzada de la planta de tractament del mineral i el by-pass del torrent de Camprubí per evitar que les seves aigües entrin a la captació de la font salinitzada de la Serra.
23.01.2016
Sallent negocia un acord amb ICL pel poblat ibèric del Cogulló. Article de Carmina Oliveras a Regió7 el 23.01.2016.
ICL talla el camí d'accés al poblat ibèric del Cogulló. La CUP afirma que si no es firma aviat la cessió exigiran l'expropiació forçosa.
18.01.2016

Dissabte 6 de febrer del 2016, a El Racó de les Paraules (c/ Lluís Companys, 8 - Sant Joan de Vilatorrada), a les 11:30h, presentació del llibre Rius de Sal, i xerrada amb dos dels seus autors, Roger Lloret i Santiago Gorostiza.
L'entrada és lliure.

El llibre traça les anades i vingudes del conflicte salí a la conca del Llobregat i ens permet explorar els orígens d'un dels conflictes ambientals més vius de la Catalunya actual.
Quin paper van tenir les indústries mineres del Bages en la salinització dels rius?
Quan i qui va presentar la primera denúncia?
Què es va fer i què es fa al respecte?

18.01.2016

A proposta de la DG de Qualitat Ambiental, la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat ha desestimat també el recurs d'alçada interposat per les entitats ecologistes FEEC, CEPA, L'Alzina i Depana contra la resolució que desestimava ja la sol·licitud de responsabilitat ambiental contra Iberpotash per l'acumulació de residus salins, per la salinització de les aigües i pels seus plans de mantenir aquesta afectació.
La proposta de resolució de la DGQA és extensa, ben elaborada i contra-argumenta, sempre en favor d'Iberpotash, cadascun dels punts exposats per les entitats. Les raons principals esgrimides per la DGQA és que fa molts anys que la salinització de la conca del Llobregat dura i que no tota és imputable a la mineria, i que l'empresa disposa d'autoritzacions ambientals.
Efectivament, hi havia major descontrol de les salmorres dels runams i els valors de salinitat al Cardener i al Llobregat eren més elevats abans del 1998 quan Iberpotash es va fer càrrec de les mines de Sallent i Súria, tot i que l'acumulació de residus salins era llavors molt menor. Però la salinització d'origen miner segueix a les rieres de Soldevila, Riudor i Bellver, i els rius Cardener i el Llobregat pateixen salts molt significatius de salinitat respectivament a Súria i a Sallent.
Manresa va estrenar la seva depuradora d'aigües l'any 1985, la primera del Pla de Sanejament de Catalunya. Abans totes les aigües residuals de la ciutat s'abocaven al Cardener sense depurar. Però la ciutat no s'atorga cap dret a abocar actualment una part de les aigües residuals sense depurar, sota l'excusa que dècades enrere es feia pitjor.
D'altra banda, els tribunals han anul·lat l'autorització ambiental concedida per la Generalitat l'any 2008 a l'explotació minera de Sallent.

15.01.2016
L'Ajuntament de Callús fa cessar l'activitat de l'abocador de terres. Article de Pere Fontanals a Manresainfo.cat el 14.01.2016.
En aquest abocador de l'entorn del Mas Gras han anat a parar la majoria de es terres procedents de l'excavació de la rampa de la mina de Súria. Les anàlisis d'aquestes terres fetes pels Agents Rurals mostren salinitat molt elevada.
15.01.2016
Iberpotash ha presentat al Govern el pla de restauració del runam del Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7 el 14.01.2016.
No ha trascendit el contingut d'aquest pla de restauració, més enllà de les intencions expressades al conveni Iberpotash-Generalitat del 13.112015 en el qual els dos signants es donaven un termini de 50 anys per eliminar i restaurar el runam del Cogulló.
06.01.2016
Un país millor o un gran abocador, aquesta ha estat la qüestió. Comunicat de Montsalat.
18.12.2015
En roda de premsa des de la riera de Soldevila desvastada per la salmorra minera, la CUP denuncia el tracte de la Generalitat favorable a Iberpotash, l'empresa causant d'aquest desastre ambiental. Vegeu-ne un tall protagonitzat per la parlamentària sallentina Anna Gabriel al Telenotícies Migdia de TV3 (minuts 26:47a 27:35).
18.12.2015
La CUP acusa el Govern d'"opac" amb el tema Iberpotash. Article d'Estefania Escolà a Manresainfo.cat el 18.12.2015.
18.12.2015
La CUP denuncia l´opacitat del Govern de qualificar Iberpotash d´interès públic. Article de Jordi Escudé a Regió7 el 18.12.2015.
18.12.2015
Montsalat proposa provar d´aïllar el runam de la Botjosa de Sallent amb poliuretà projectat. Article de David Bricollé a Regió7 el 17.12.2015 que explica i difon el comunicat de Montsalat "Comencem per impermeabilitzar els runams i ja es veurà més endavant" publicat en aquesta web fa una setmana.
11.12.2015
La Coromina tornarà a rebre aigua a l´antiga llera del Cardener l´any vinent. Article de David Bricollé a Regió7 l'11.12.2015.
11.12.2015
Comencem per impermeabilitzar els runams i ja es veurà més endavant. Comunicat de Montsalat.
10.12.2015
El conveni entre la Generalitat i ICL Iberia de volta i mitja. Comunicat de Montsalat.
10.12.2015
El Cogulló creix entre dos estrats judicials. Article de David Bricollé a Regió7 el 09.12.2015.
07.12.2015
Taula i gràfica de clorurs al riu Cardener a Sant Joan de Vilatorrada de cada dia del mes de juliol del 2015, segons anàlisis de Gerard Solernou i Aaron Mañas / IES Quercus.
La mitjana de clorurs al riu Cardener a Sant Joan de Vilatorrada durant el juliol de 2015 va ser de 402 mg Cl/L. A més, el seguiment del riu registra una punta de 752,6 mg Cl/L el dia 22 de juliol de 2015, un episodi de major salinització.
Els subministraments d'aigua de la conca del Cardener i el Lobregat avall de Súria resulten sistemàticament perjudicats pels clorurs que es mantenen en una mala entesa normalitat que sobrepassa de molt el màxim de 250 mg Cl/L admès a les aigües destinades a potabilització. Però a més, tots els subministraments queden a mercè d'incidències i abocaments
clandestins de la mineria o bé del seu col·lector de salmorres que causen episodis de major salinització al riu Cardener, com el registrat el dia 22 de juliol de 2015 a Sant Joan de Vilatorrada per alumnes de l'IES Quercus.
28.11.2015
La Rampinya recorre l´acord urbanístic del Cogulló perquè creu que eludeix la sentència. Article de David Bricollé a Regió7, el 28.11.2015.
27.11.2015
Després de l’esfondrament d’una galeria de la mina de Sallent que s’ha endut la vida del jove Sergi Font, en declaracions improvisades als mitjans de comunicació el delegat del govern de la Generalitat a la Catalunya Central, el berguedà Juli Gendrau, ha afirmat que “el fet que des de l’any 2006 no hi hagi hagut cap altre accident mortal a la mina demostra que l’empresa compleix els protocols de seguretat”.
És difícil condensar tant d'error i infortuni en una frase. Un accident amb el resultat d’un mort és un fracàs estrepitós i per descomptat, una errada greu en seguretat, no un fet del qual sentir-se orgullós. Entre l’anterior accident mortal a la mina de Vilafruns-Sallent el 2006 i el recent de dimecres passat, 6 treballadors més han mort a les mines de Sallent i Súria en circumstàncies diverses, els dos darrers el 2013 en un despreniment similar a la mina de Súria.
Les paraules del delegat a la Catalunya Central retraten la resposta genèrica favorable, d'automatisme de fora d’oficina, que els polítics instal·lats a la Generalitat donen a tot allò qué té l'origen en Iberpotash, ni que el fet sigui una muntanya immensa de residus, ni que sigui la salinització d’un riu, ni que sigui la mort d'un jove. De tan irracional esdevé grotesc.
27.11.2015
UGT afirma que el juny ja s´havia alertat del mal estat de la zona de l´accident de Vilafruns. Article de Carles Blaya al Regió7 del 27.11.2015.
26.11.2015
L´accident del navassenc no permet tancar dos anys sense morts a les mines del Bages. Article de Carmina Oliveras al Regió7 del 26.11.2015 que repassa el trist i lamentable historial d’accidents mortals a les mines de potassa del Bages: 19 morts des del 1990, 9 dels quals durant els darrers 10 anys.
25.11.2015
Mor un treballador de Navàs de 26 anys a les mines a Balsareny. Notícia a Manresainfo.cat el 25.11.2015.
25.11.2015
Mor un treballador a l´interior de la mina de Vilafruns. Notícia d' E.B. i J.S. a Regió7, el 25.11.2015.
20.11.2015
El jutge dóna per bons els límits posats per Urbanisme per abocar al Cogulló fins al 2017. Article de David Bricollé a Regió7, el 20.11.2015.
19.11.2015

La CUP situa Iberpotash al centre del debat per a la investidura del President. Article a Manresainfo.cat el 19.11.2015.
L'actitud del Govern en funcions de la Generalitat sempre favorable a l'empresa minera Iberpotash malgrat l'acumulació ingent de residus salins, la salinització de la conca del Llobregat, les sentències condemnatòries per incompliments ambientals i la investigació pels mateixos motius per la Comissió Europea, és posat per la CUP com exemple del tipus de polítiques que impedeixen l'acord entre els grups polítics Junts pel Sí i la CUP per la investidura d'un nou President de la Generalitat.

18.11.2015

Analitzem altra vegada els clorurs de les aigües de poblacions representatives dels abastiments de la conca del Llobregat avall de la mineria de potassa. Cap de les plantes potabilitzadores d'aquestes poblacions té instal·lacions per eliminar les sals, per tant la salinitat del riu es manté a l'aigua de subministrament.
- Castellgalí = 410 mg Cl/L, captació al tram final del Cardener.
- Sant Vicenç de Castellet = 230 mg Cl/L, captació del Llobregat abans de la confluència del Cardener.
- Olesa de Montserrat = 280 mg Cl/L, captació del Llobregat, després de la confluència del Cardener.

L'aigua de Sant Vicenç de Castellet aprova molt justet el límit de 250 mg Cl/L establert al R.D.140/2003 d'aigües destinades al consum humà, és de mala qualitat. L'aigua d'Olesa de Montserrat no és estrictament potable, supera el límit. Finalment, l'aigua subministrada a la població a Castellgalí és molt lluny de poder-se considerar potable. Venim analitzant l'aigua de Castellgalí des de l'any 2005 i, en tot aquest temps, no ha sortit ni un sol valor de clorurs admissible com a aigua potable. Mentrestant l'Ajuntament de Castellgalí teòricament responsable del servei, l'empresa subministradora d'aigua Sorea i l'empresa minera ICL Iberia causant de la salinització del Cardener a Súria s'esforcen a mirar cap a un altre costat.

17.11.2015
La Rampinya de Sallent qualifica l'acord Govern-Iberpotash de "despropòsit". Article de David Bricollé a Regió7, el 17.11.2015.
16.11.2015
El conveni entre la Generalitat i ICL Iberia per eliminar en 50 anys l'abocador de residus salins del Cogulló presentat a l'informatiu de TV3 Telenotícies Comarques corresponent a Barcelona del 16.11.2015 (minuts 18:12 a 20:05).
13.11.2015
La Generalitat i ICL Iberia signen un conveni per garantir el futur de la mineria del Bages i posar fi als passius històrics ambientals. Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya.
El document d'intencions estableix un termini fins l'any 2065 per fer desaparèixer el runam del Cogulló de Sallent a base de comercialització de sal i d'enviar-la al mar a través d'un nou col·lector, sense establir compromisos ni noves mesures per evitar l'afectació actual per salinització a les aigües durant aquest llarg període.
En qualsevol cas, l'abocament de residus salins al Cogulló de Sallent segueix malgrat el perjudici ambiental i la seva flagrant i sentenciada il·legalitat. Vegeu el text original.
11.11.2015
Condemna ferma a la mineria de potassa de Sallent i a la Generalitat. Article al Notícies de la Institució Catalana d'Història Natural núm.122, novembre-desembre 2015 (pàgs.4-5).
11.11.2015
El Govern té el que queda d´any per complir la sentència sobre el runam del Cogulló. Article de David Bricollé a Regió7, l'11.11.2015.
08.11.2015

El programa magazine Vespres a la 2 de TVE Catalunya emès el 04.11.2015 explica, mitjançant entrevistes a membres de la plataforma Montsalat i de la direcció d'Iberpotash, la ratificació per part del Tribunal Suprem de la sentència que anul·la l'autorització ambiental de l'abocador de residus salins del Cogulló per la salinització que causa a les aigües (minuts 34:40 a 38:30).

08.11.2015

Europa diu que Iberpotash pot afectar la salut pública. Article a Manresainfo.cat el 05.11.2015.
La Comissió ha fet arribar una carta al Govern espanyol en què alerta que les mines del Bages salinitzen el Llobregat i incompleixen unes quantes normatives comunitàries.

05.11.2015

Anna Gabriel (CUP) afirma que els polítics han atorgat impunitat a Iberpotash. Article de Xavier Grau a l'Ara, el 05.11.2015.
La gran majoria dels polítics que han tingut responsabilitats de govern a Catalunya a les darreres dècades -en particular polítics dels grups de CiU, PSC i Iniciativa- han fet prevaldre els interessos particulars d'Iberpotash per davant de l'interès general del respecte al medi ambient, de lleis que sí que s'apliquen a la resta de mortals i de l'obligació inexcusable de deixar una terra fèrtil amb accés a l'aigua dolça a les generacions futures.
Heus aquí la raó que impedeix qualsevol entesa entre els grups polítics de Junts per Sí i de la CUP per investir un nou govern.
Senyors de la Generalitat: acatin alguna de les sentències que han perdut i aturin la vergonya il·legal i dolorosa dels gegantins abocadors de residus salins al bell mig de Catalunya. Aquest és un primer pas inel·ludible per construir un país just per tothom.

04.11.2015
Brussel·les avisa que els residus d'Iberpotash al Bages poden tenir efectes en la salut pública. Article de Xavier Grau a l'Ara, el 04.11.2015.
04.11.2015
"La UE expedienta a la Generalitat por los vertidos salinos de Iberpotash en el Llobregat". Article d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia Natural, el 04.11.2015.
04.11.2015
Judici popular contra Iberpotash-ICL. Vegeu la convocatòria al judici popular organitzar per Prousal i BDS el proper dissabte 7 de novembre a les 17:30h a la sala Plana de l'Om de Manresa. El judici comptarà amb un extens panel d'experts i activistes per dirimir les dues qüestions següents: "Contamina el Bages i el Llobregat?" i "Ofega Palestina?"
04.11.2015
Iberpotash declara destinar 9,7 milions d´euros a la gestió del medi ambient. Article de Carles Blaya a Regió7, el 04.11.2015.
La memòria ambiental d'Iberpotash actualitza les dimensions dels runams de Sallent i Súria a més de 40 milions de m3 de residus i de 100 Ha ocupades. Destacta la inversió en la captació de la font salinitzada de la Serra a Súria, sense esmentar que les obres es van realitzar després de la denúncia explícita de la salinització de la font de la Serra, el torrent de Camprubí i el riu Cardener de Montsalat des d'aquest web.
04.11.2015
Si ens fan fora no consentirem que en aquest barri s´hi posi cap totxo. Article de Jordi Escudé a Regió7, el 04.11.2015, que entrevista als darrers habitants que queden al barri de L'Estació de Sallent, forçosament abandonat per la subsidència del terreny minat.
24.10.2015
El Suprem veu il·legal l'activitat d'Iberpotash. Article d'Anna Aguilar a El Punt Avui, el 26.09.2015.
24.10.2015
Un jutge ratifica que hi va haver falta de seguretat en un accident a la mina. Article de David Bricollé a Regió7, el 24.10.2015.
16.10.2015
Lamentem i ens entristeix la mort, ahir 15.10.2015, de Maria Rieradevall, doctora en ecologia i capdavantera en l'estudi dels macroinvertebrats aquàtics com a bioindicadors de la qualitat dels rius.
Tot i que sigui només com una gota d'aigua de la seva extensa aportació per entendre els ecosistemes aquàtics que tant va estimar, volem recordar que la Dra. Rieradevall va contribuir a interpretar i mesurar l'afectació que la salinització salina causa a les rieres de l'entorn de Sallent i al Llobregat.
16.10.2015
"Un toxic tour transpirenaico". Article de Daniel Cordero a El País, el 13.10.2015.
Efectivament, el VOLT II va visitar el dissabte 10 d'octubre la vall de Soldevila a Sallent per veure de prop la contaminació salina que causa el monstruós runam del Cogulló. El VOLT va seguir cap a Balsareny per assabentar-se del projecte de construcció d'un magatzem subterrani de gas natural, a semblança del fallit Castor.
16.10.2015
Els ajuntaments de Navàs i Balsareny s'oposen a la construcció del magatzem de gas. Article de Mertixell Brun al portal de comunicació Apunt el 15.10.2015.
El magatzem necessitaria anualment un 26% més de tota l'aigua que consumeix la ciutat de Manresa i la convertiria en salmorra.
15.10.2015
La revista Soberanía Alimentaria dedica el núm. 22 de tardor 2015 al tema "Extractivismo minero y territorio". Enmig d'una visió global, presenta els dos casos més greus i escandalosos d'usurpació del territori i d'afectació del medi per grans empreses mineres a Espanya, ambdues dedicades als fertilitzants: el de Fertiberia a Huelva amb els seus residus tòxics abocats a les marismes de l'Odiel i el d'Iberpotash a Sallent i Súria amb els seus residus salins acumulats als runams salins de Sallent i Súria que salinitzen la conca del Llobregat.
09.10.2015
La creació d'un passiu ambiental a Catalunya. Història de la planta química de Flix al riu Ebre (1897-2013). Enllaç a la tesi doctoral de Marta Pujadas i Garriga presentada el 15-07-2015 a la UAB Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals.
La tesi estima el passiu ambiental creat per l'empresa Sociedad Electroquímica de Flix (EQF) en uns 400-500 milions d'euros, mentre que assumeix un cost de menys de 10M€ per la neteja dels seus residus abocats a l'Ebre i retinguts per l'embassament de Flix, la resta va a càrrec d'administracions públiques.
El cas de Flix té un clar paral·lelisme amb el de la mineria de potassa al Bages. Però el passiu ambiental que la mineria de potassa genera al Bages amb les seves immenses muntanyes de residus salins a l'aire lliure que requereixen control i gestió dels lixiviats de salmorra pels segles dels segles, la pèrdua de recursos hídrics i la subsidència del terreny, per esmentar només els capítols més grans, empetiteix els costos ambientals enormes deixats per EQF a Flix.
06.10.2015
La Comissió Europea posa el focus sobre l´afectació dels runams en rius i aqüífers. Article de David Bricollé a Regió7 el 06.10.2015.
05.10.2015
"La UE presiona a la Generalitat por la contaminación de Iberpotash". Article de Dani Cordero a El País Cataluña el 05.10.2015.
Al procediment d'infracció obert per la Comissió Europea contra Espanya per possible incompliment dels runams salins d'Iberpotash a la Directiva Europea de Residus Miners (2006/21/CE), hi afegeix ara el possible incompliment de la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE) per la salinització de la conca del Llobregat.
04.10.2015
Un nou vessament del col·lector de salmorres de les explotacions d'ICL provoca la mort d'11 arbres al Passeig del Riu de Manresa. Article de Jordi Bordes a Apunt, portal de comunicació del Bages, Berguedà i Solsonès, el 02.10.2015
03.10.2015
La segona edició del VOLT passa el dissabte 10 d'octubre per Sallent i Balsareny: a les 17:00h a la font del Pitoi de la vall de Soldevila (Sallent) per mostrar el runam del Cogulló i les seves conseqüències a la xarxa fluvial, i a les 18:30 a la sala gran del Sindicat (carrer Ponent, 7 - Balsareny) per parlar del projecte de magatzem de gas.
El VOLT que organitza la Xarxa per la Sobirania Energètica és un recorregut per llocs on es projecten o pateixen grans infraestructures energètiques i que estableix vincles entre els grups que s'hi oposen i hi presenten alternatives.
02.10.2015
L'Ajuntament confirma la mort de nou plàtans per un vessament de salmorres. Notícia a Manresainfo.cat el 02.10.15. Nosaltres vam comptar 10 plàtans i un freixe.
25.09.2015
"El Supremo sentencia la ilegalidad del vertedero de residuos salinos de Iberpotash en Sallent". Article d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia el 24.09.15.
24.09.2015

El Tribunal Suprem, la més alta instància judicial, ha ratificat la sentència del 15.10.2013 del TSJC que va anul·lar l'autorització ambiental de l'activitat minera d'Iberpotash a Sallent, davant dels recursos de cassació interposats per Iberpotash i per la Generalitat contra l'esmentada sentència.

El Tribunal Suprem diu textualment (pàg.24) a la seva sentència del 29.07.2015, notificada el 24.09.15:
"F A L L A M O S
Que, con desestimación de todos los motivos invocados, debemos declarar y declaramos que no ha lugar a los recursos de casación interpuestos por el Procurador Don Joaquín Fanjul de Antonio, en nombre y representación de la entidad mercantil Iberpotash S.A., y por la Abogada de la Generalidad de Cataluña, en nombre y representación de la Administración de la Comunidad Autónoma de Cataluña, contra la sentencia pronunciada, con fecha 15 de octubre de 2013, por la Sección Tercera de la Sala de lo Contencioso-Administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña en el recurso contencioso-administrativo número 251 de 2008, con imposición de las costas procesales causadas a la referida entidad mercantil recurrente y la también recurrente Administración autonómica hasta el límite, por los conceptos de representación y defensa de la Asociación de Vecinos comparecida como recurrida, de doce mil euros a cargo de Iberpotash S.A. y de cinco mil euros con cargo a la Administración de la Comunidad Autónoma de Cataluña.
Así por esta nuestra sentencia, lo pronunciamos, mandamos y firmamos, debiéndose hacer saber a las partes, al notificársela, que contra ella no cabe recurso ordinario alguno."

La sentència del Tribunal Suprem s'entreté a raonar i desmuntar per falsos o incoherents cadascun dels 17 motius d'al·legació esgrimits per la representació d'Iberpotash i dels 6 motius al·legats per la Generalitat.

A la vista de la devastació total de la riera de Soldevila (Sallent) per la sal, de la salinització intensa al Riudor (Santpedor), del salt de salinitat al riu Llobregat al passar per Sallent, de l'absència de programes de restauració pels runams i dels tripijocs per adaptar el POUM de Sallent a la realitat contundent del runam del Cogulló, algú podia esperar una sentència diferent del Suprem?

 

Quan ja no els queden més instàncies judicials a les quals recórrer, s'avindran Iberpotash i la Generalitat a complir les sentències fermes guanyades a pols per entitats veïnals i gent de bé?
Recordem que, en la demanda d’execució de la sentència 731/2013 del TSJC, ara ratificada pel Tribunal Suprem, que estableix la il·legalitat del runam del Cogulló, l’AV Sant Antoni va proposar l’adopció per part d’Iberpotash i de la Generalitat de les mesures següents:
1. Aturada immediata dels abocaments de residus al Cogulló (és a dir, sense esperar la data del 30.06.2017 ni a arribar a la cota de 538 msm que el dpt. de TiS va fixar com a límits per donar compliment a la sentència 569/2010, també favorable als veïns, que va anul·lar la part del nou POUM de Sallent feta a mida pel runam del Cogulló).
2. Requerir l’inici dels treballs per enretirar els residus acumulats al runam del Cogulló.
3. Emprendre totes les mesures necessàries per evitar la filtració d’aigües salades als aqüífers.
4. Una fiança que garanteixi el cost real de la restauració.
5. Pagament dels honoraris als pèrits judicials que van intervenir en el contenciós.

09.09.2015

La Direcció General de Qualitat Ambiental anuncia l'exposició pública de l'expedient d'autorització d'emissions a l'aire sol·licitada per Iberpotash SA pel seu centre productor de Súria. L'expedient es pot consultar a les oficines de la DGQA, a l'avinguda Diagonal 523-525 de Barcelona, en un termini màxim de 30 dies a comptar a partir de la recepció de la notificació.
Ja hi ha experiència a Súria, a tota l'àrea compresa entre la planta minera i el barri enlairat de Cerarols, de vegetació malmesa per pols salina procedent dels assecadors de la planta minera (foto).

08.09.2015

El col·lector de salmorres segueix sumant víctimes. Aquests dies, al tram del passeig del Riu de Manresa al davant del carrer del Bruc, han mort per fuita de salmorra 10 plàtans del passeig i un freixe de la vora de la riba que assenyala per on la salmorra desguassa al Cardener. I aquest trist balanç provisional no pot fer més que empitjorar. Vegeu les imatges (x3).
Els plàtans del passeig del Riu constituïen una arbreda protegida pel catàleg de patrimoni de Manresa. Malgrat la teòrica protecció, al pas que anem no hi quedarà ni un sol arbre. De camí a la pista del Congost, els aficionats al bàsquet poden constatar que els residus letals enviats pel patrocinador de l’equip, ara per vergonya ciutadana anomenat ICL Manresa, són els causants de la mort dels grans arbres catalogats de la ciutat i de la vora del riu.

Algú pot explicar perquè es toleren els gegantins runams salins a cel obert i perquè s’aprova l’ampliació de la capacitat d’extracció de potassa a Súria, sense un col·lector amb garanties per evacuar al mar la salmorra que tota aquesta activitat minera genera?

19.08.2015

Descarregeu-vos el póster E pur si muove!, en honor al gran científic Galileo Galilei que va posar sempre la veritat per davant d'allò que volien escoltar els dirigents i poderosos (a resolució alta per imprimir).

15.08.2015

Ja s´han retirat quatre vagons del comboi descarrilat a Santpedor. Article d'Abel Gallardo, Alan Ruiz i Francesc Galindo a Regió7 el 15.08.15.

14.08.2015

Un tren de potassa descarrila a Santpedor, tretze dels vagons bolquen i dos d'ells aboquen la càrrega de directament a la Sèquia de Manresa. Vegeu les imatges dels vagons bolcats damunt la Sèquia (x2) i la notícia explicada per Manresainfo.cat i pel diari comarcal Regió7.
A les 20:25h, el cabal menor d'aigua de la Sèquia a l'entrada a l'estany de l'Agulla tenia un contingut de 250 mg de clorur per litre.

31.07.2015
L'Ajuntament de Sant Mateu de Bages demana a l'Agència Catalana de l'Aigua que canvïi el traçat del futur col·lector de salmorres al seu pas per Valls de Torroella.
25.07.2015
Salinització corrosiva. Article d'opinió de l'historiador Jordi Sardans a Regió7 el 23.07.15, amb motiu de la publicació del llibre Rius de Sal.
25.07.2015
El Ple de Manresa rebutja fer-li boicot a Iberpotash. Article de Pere Fontanals a Manresainfo.cat el 25.07.15.
21.07.2015
Proposició del Grup Municipal de la CUP per a què l'ajuntament es declari en contra de qualsevol patrocini de la corporació ICL-Iberpotash a la ciutat de Manresa i a la comarca del Bages. Aquesta moció es debatrà al Ple de l'Ajuntament de Manresa d'aquest dijous 23 de juliol.
Montsalat subscriu aquesta moció, particularment en tot allò que fa referència a la crítica a l'impacte ambiental que l'activitat d'ICL-Iberpotash ocasiona i a la sol·licitud de no acceptar-ne patrocinis.
Vegeu la informació a Manresainfo.cat.
17.07.2015
Els runams salins al descobert creen un volum ingent de salmorra per higroscopicitat que desguassa subterràniament. La "bola seca" que s'utilitza per assecar habitacions i armaris humits és el model a escala reduïda d'allò que s'esdevé molt, molt a l'engròs amb els runams salins del Bages. Vegeu la comparació a La salinització per higroscopicitat, el model casolà de la Bola Seca.
17.07.2015
Rius de Sal - Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX. Article sobre la presentació del llibre Rius de Sal publicat als blogs de debat Quatre Gats dels Moianès i Seryactuar.org.
15.07.2015
L'ACA substitueix 100 arbres morts per vessaments de salmorra. Article de Francesc Galindo a Regió7 el 15.07.2015.
15.07.2015
Anàlisis pel laboratori Iproma de l'aigua dolça del Llobregat a Balsareny abans de la mineria i de les aigües salades de la font de la Serra (Súria), de la font de la Filosa (Callús), de la capçalera del torrent de Mas les Coves (Sallent), de la surgència vora el pont de la Concòrdia -l'antiga font del Borniot- (Sallent) i de la font Salada d'Oló (Santa Maria d'Oló).
La composició de l'aigua de la font Salada d'Oló -coneguda de ben antic, amb topònim que es refereix a la sal i d'origen natural- destaca en comparació amb la resta d'aigües salades analitzades pel seu contingut proporcionalment molt baix de potassi.
14.07.2015

Cròniques a la premsa de les presentacions ahir del llibre Rius de Sal al Col·legi de Periodistes de Barcelona i a la Llibreria Parcir de Manresa:
- Un llibre documenta històricament la salinització dels rius al pas pel Bages. Alan Ruiz Terol, a Regió7.
- Rius de sal documentats. El Punt Avui.
- Presentan la primera historia de la salinización del Llobregat y el Cardener. La Vanguardia.
- Una obra aporta una visió històrica de la salinització dels rius Cardener i Llobregat. El Far.cat.

Unes 50 persones van omplir la sala de Llibres Parcir per escoltar els 3 autors del llibre, Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret, i el del pròleg, Pedro Arrojo. De la brillant intervenció de Pedro Arrojo destaquem l'advertència del risc de familiaritzar-nos amb situacions injustes que no tenen res de normal i acabar per acceptar-les; la salinitzacio dels rius Cardener i Llobregat en seria un cas.

13.07.2015
Nota de premsa conjunta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de la Plataforma Montsalat distribuïda arran de la presentació aquesta tarda del llibre Rius de Sal al Col·legi de Periodistes, a Barcelona, i a la Llibreria Parcir, a Manresa.
08.07.2015
Hem revisat punts de surgència de salmorra de l’entorn de la mineria de Sallent, un dia de juliol en plena onada de calor. En tots ells es formen dipòsits de sal. Vegeu noves imatges de les surgències de salmorra minera que incorporen sal a la xarxa fluvial i de la devastació que provoquen a la riera de Soldevila (x7), al Riudor (x2) i a la riera de Conangle (x1), de les que al pont Nou (x2), sota can Carrera (x1) i a la falla del Guix (x1) entren directes al riu Llobregat i de la que regalima de la falla del Guix al tall de la via dels FGC (x1).
Senyors d’ICL Iberia, Promineria i UPC-Manresa, davant d’aquestes imatges, deixin de mentir.

Mentre a l’estiu s’eixuguen les fonts d’aigua d’aigua dolça, l’aigua salada procedent dels runams segueix rajant. Noteu el cabal de salmorra que baixa incontrolat del runam del Cogulló durant el pic de l’eixut. El Riudor neix aquests dies a la surgència salada de la caseta de Llussà.

Només una dada positiva: la rasa perimetral al runam de la Botjosa, construïda el 2013, ha fet disminuir molt el cabal de la històrica surgència de salmorra de la falla del Guix a la vora del Llobregat, a l’alçada del polígon de l’Illa. Cal recordar la insistència del discurs de tècnics d’Iberpotash – ICL Iberia pretenent fer creure la rocambolesca explicació que la salmorra que brolla del pla de la falla del Guix a la vora del Llobregat no baixava del runam de la Botjosa –contradient les evidències hidrogeològiques, el rastre de sal observat en superfície a les èpoques pitjors i ignorant l’emplaçament del runam a sobre del pla de falla- sinó que pujava des de l’antiga mina Enrique, situada 260 metres avall?
06.07.2015

Al·legació de Montsalat al projecte de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres fase 2ª, demanant que es captin més surgències de salmorra d'origen miner i que el seu cost vagi a càrrec d'ICL Iberia / Iberpotash.

02.07.2015

Descàrrega del projecte de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres fase 2ª des de Cardona i Balsareny fins a Abrera i al tram final El Prat de Llobregat - Depurbaix des del cercador de projectes en informació pública de la Generalitat de Catalunya.

02.07.2015

Anunci de la presentació, el dia 13 de juliol, del llibre Rius de Sal a les 17:00h al Col·legi de Periodistes a Barcelona i a les 20:00h a la Llibreria Parcir a Manresa.
Els actes comptaran amb la presència dels tres autors del llibre, Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret, i la de l'autor del pròleg Pedro Arrojo.
L'entrada és lliure.
Vegeu la nota de premsa conjunta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i de la Plataforma Montsalat.
01.07.2015

Traducció al castellà de l'article "Akzo meegezogen in Spaanse controverse over schadelijke zoutbergen / Akzo, arrastrada por la controversia en España sobre escombreras de sal nocivas" publicat pel diari econòmic holandès Het Financieele Dagblad el 21.06.2015. (original en holandès doc1, doc2; versió en castellà doc1, doc2)

01.07.2015
La salmorra vessada del col·lector a Abrera ha matat també el bosc de ribera del Llobregat sota el pont de la carretera C-55. Pollancres i canyes han mort i el terra ha quedat salinitzat. La salmorra vessada davant del centre de jardineria ha circulat avall pel camí baixa fins a la riba del riu, ha fulminat la vegetació dels punts més baixos i finalment s'ha incorporat al Llobregat. Durant el recorregut, la salmorra s'ha filtrat sòl que quedarà inservible per temps. (vegeu les imatges x3).
30.06.2015
Una vegada més, un vessament letal del col·lector de salmorres destrueix l'entorn. La mortaldat per la salmorra minera ha colpejat a Abrera, precisament a un centre de jardineria on les plantes han mort fulminades per la sal (vegeu les imatges x2).
Centenars d'accidents repetits per la mateixa causa, perjudicant sempre a tercers i al medi, són irresponsabilitat i temeritat.
Aquests dies és a exposició pública el desdoblament del col·lector de salmorres des de Cardona i Balsareny fins a Abrera. Quants "accidents" més com aquest hi haurà durant les obres pel nou col·lector que en quasi tot el recorregut ha d'anar al costat del vell en funcionament? Qui pagarà la construcció d'un nou col·lector al servei de la mineria?
29.06.2015
Endesa adapta la línia a l'entorn de les mines. S'ha substituït un tram de línia de mitja tensió a Súria per un cable d'alta resistència a la corrosió. Article a Manresainfo.cat el 29.06.2015.
24.06.2015
El web del Centre d'Estudis Joan Bardina, dedicat a elaborar propostes de convivència i solidaritat humana que solucionin les desigualtats, estrena un apartat dedicat a la salinització de la conca del Llobregat on recull dues entrevistes al químic Roger Lloret, bon coneixedor del tema. El prestigiós centre Joan Bardina considera la salinització del Llobregat derivada de l'activitat minera al Bages el problema ambiental més greu de Catalunya.
21.06.2015
"Akzo meegezogen in Spaanse controverse over schadelijke zoutbergen. Chemiebedrijf zegt bij te dragen aan oplossing van het probleem. Milieubeweging betwist dit." Akzo arrossegada a la controvèrsia a Espanya sobre els perjudicis de les muntanyes de sal. La companyia química afirma contribuir a la solució del problema; l'ecologisme ho nega. Articles de Hans Verbraeken i Lex Rietman al diari econòmic holandès Het Financieele Dagblad el 21.06.2015. (original en holandès doc1, doc2; versió en castellà doc1, doc2)
20.06.2015

Noves imatges a la galeria il·lustren com Iberpotash segueix fent créixer el runam del Cogulló (x2) -que no disposa d'autorització ambiental ni de pla de restauració, explícitament revocats per sentències del TSJC- abocant-hi tones i més tones de residus salins; la part de salmorra generada pel runam que la rasa perimetral no capta circula subterràniament per vetes de roca calcària lacustre i brolla per nombrosos punts de la vall de Soldevila eixamplant les àrees de mortaldat al bosc.
L'aigua és vida arreu, excepte a la riera de Soldevila on l'aigua esdevinguda salmorra és mort.
Mentrestant, la claca d'acòlits patrocinats riu les gràcies a l'empresa minera.

20.06.2015

La tempesta del passat dia 16 a Súria ha tingut com a mínim les dues conseqüències següents a les instal·lacions mineres d'Iberpotash:
- S'ha enfonsat el terreny al marge de la bassa de salmorra a l'entrada del col·lector. La integritat d'aquesta bassa està amenaçada; si vessa, a més de contaminar el Cardener, farà malbé horts veïns.
Contrasten les inversions milionàries d'Iberpotash per augmentar l'extracció de potassa amb la precarietat de les instal·lacions que han de protegir el medi ambient d'aquesta activitat minera. Vegeu la imatge de la bòfia al costat de la bassa de salmorra.
- La captació de la font de la Serra ha sobreeixit i la salmorra ha circulat pel torrent de Camprubí fins al Cardener. El rastre blanc de sal ho deixa clar. Ha estat una situació esporàdica. Vegeu la imatge del rastre blanc de sal a la llera del torrent de Camprubí. En canvi, a la veïna font de la Filosa igualment salinitzada no hi ha cap captació i, des de fa molts anys, contamina sistemàticament la riera de Bellver. Aquesta és una situació estructural.

15.06.2015

El DOGC del 15.06.2015 publica l'anunci de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'exposició pública del projecte constructiu de millora de la capacitat hidràulica del col·lector de salmorres fase 2ª des de Cardona i Balsareny fins a Abrera i al tram final El Prat de Llobregat - Depurbaix, del seu estudi d’impacte ambiental i de la llista dels béns i els drets afectats per les obres. El projecte es pot consultar durant el termini d'un mes a les oficines de l'ACA i als Ajuntaments de tots els municipis afectats. També acaba el 15.07.2015 el termini per presentar-hi al·legacions. Descàrrega del projecte complet.

12.06.2015

El Conseller Santi Vila diu que el Govern "és part de la solució" en el conflicte d'Iberpotash. Article a Manresainfo.cat, l'11.06.2015.

11.06.2015

Al cor de Catalunya, una multinacional israeliana salinitza el Llobregat creant un deute mediambiental al país que, anant bé, durarà els propers cent anys. Document de presentació de la campanya conjunta de les entitats BDS, ProuSal i Montsalat per denunciar, una vegada més, la salinització de la conca del Llobregat pels residus salins de la multinacional israeliana ICL-Iberpotash i per demanar a la població que rebutgi els patrocinis d'Iberpotash.

04.06.2015

Imputen dos alts directius d'Iberpotash i tres de la Generalitat. El Jutjat nr.5 de Manresa ha admès a tràmit una querella de la CUP i cita a declarar els imputats el 29 de setembre. Article a Manresainfo.cat el 03.06.2015.

03.06.2015

El Jutjat d'Instrucció nr.5 de Manresa ha admès a tràmit una querella presentada per la Candidatura d'Unitat Popular contra Iberpotash SA per pressumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, i contra el dpt. de Territori i Sostenibilitat per pressumpta prevaricació en les autoritzacions ambientals a Iberpotash SA.
La querella imputa les persones següents com a pressumptes responsables directes o indirectes:
- José Antonio Martínez Álamo, conseller delegat d'Iberpotash SA
- Lluís Fàbrega Martin, director de medi ambient d'Iberpotash SA
- Josep Enric Llebot Rabagliati, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
- Assumpta Farran Poca, directora general de Qualitat Ambiental, del dpt. de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya
- Jordi Agustí Vergés, director de l'Agència Catalana de l'Aigua
El Jutjat d'Instrucció no considera els fets demandats acumulables al cas penal vist i sentenciat el desembre passat.

Llegiu la nota de premsa de la CUP-Sallent.
Vegeu la notíca explicada al Telenotícies vespre de TV3 (17:58-19:40).

29.05.2015

La Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya anuncia l'inici de la redacció d'un Pla Director Urbanístic de l'activitat minera al Bages amb els objectius, textualment segons al nota de premsa del departament de TiS, de:
• Garantir un encaix urbanístic, ambiental i infraestructural adequat de la segona fase del Pla Phoenix a Súria i la conca del Cardener.
• Establir les cauteles necessàries a Sallent i a la conca del Llobregat per a una retirada ordenada de l’activitat minera actual i la creació de nous espais d’oportunitat econòmica.
Proposar i establir els mitjans per a l’assoliment dels objectius ambientals, en especial per a la progressiva eliminació dels dipòsits salins i la restauració dels espais que ocupen.
• Establir les previsions i les reserves de sòl necessàries per a garantir la continuïtat de l’activitat minera i la indústria associada en el futur.

25.05.2015

La llista d'ERC que encapçala Joan Badia i Pujol ha guanyat les municipals a Callús, desbancant a CiU. Al llarg currículum d'activitat pública i cultural de Joan Badia i Pujol hi ha el fet recent d'haver estat promotor de la plataforma Salvem Callús que va contribuir a aturar la instal·lació d'un abocador al terme de Sant Mateu de Bages, però molt proper al nucli de Callús. Dos dies abans que Joan Badia i Pujol fos votat com a nou alcalde, per la via dels fets consumats Iberpotash comença a abocar a ritme vertiginós en un terreny al terme de Callús, sense previ avís ni opció d'oposició. Hi ha qui actua de mala fe.
(Vegeu les imatges x 3).

23.05.2015

D'un dia per l’altre ha sorgit un gran abocador en una àrea poc visible prop de cal Gras, al terme de Callús, enmig de terreny forestal i agrícola. El dissabte 23 de maig, una desena de camions provinents de la zona d’obres de la rampa minera de Súria se succeïen contínuament, a molt bon ritme, per abocar-hi terra i roca. El volum de terra i roca abocat és ja molt considerable. (Vegeu les imatges x 3).

19.05.2015

ICL-Iberpotash, una multinacional que contamina rius i apadrina soldats. L'empresa israeliana, que explota i contamina la comarca de Bages, manté uns vincles estrets amb la classe política catalana i l'exèrcit d'Israel. Article d'Arnau Carné / BDS -Boicot, Desinversions i Sancions-, distribuït conjuntament amb la publicació La Directa el 19.05.2015.

18.05.2015

Comencen a restaurar les zones del Cardener afectades per vessaments. Els treballs s'inicien després d'uns quants expedients oberts per part de l'Ajuntament de Manresa a l'empresa UTE Col·lector de Salmorres. Article a Manresainfo.cat, el 18.05.2015.

18.05.2015

Comencen a restaurar les zones afectades pels vessaments del col·lector de salmorres. L'Ajuntament de Manresa ha obert diversos expedients. Article a Regió7, el 18.05.2015.

08.05.2015

El Govern espera posar a concurs el nou col·lector de salmorra passat l´estiu. Article de David Bricollé a Regió7, el 08.05.2015.

01.05.2015

Es consuma una altra afectació ambiental causada per la mineria de potassa: una nova línia elèctrica d’alta tensió de 5,3 km per satisfer exclusivament la demanda d’Iberpotash a Súria. Tal com des de Montsalat es va al·legar sense que la DG d’Ordenació del Territori i Urbanisme en fes el més mínim cas, la nova línia altera i enlletgeix el paisatge de boscos i carenes de Sant Mateu de Bages, Antius (Callús) i Cerarols (Súria) amb grans torres metàl·liques. Ben aviat també l’empresonarà darrera de ratlles d’artificialitat. Vegeu les imatges de l’afectació de la nova línia d’alta tensió a Antius i Cerarols (x 6) per comprovar que, una vegada més, els fets ens donen la raó.
L’administració catalana ha considerat d’utilitat pública una línia elèctrica d’alta tensió que en realitat és d’ús privat d’una sola empresa. La nova línia elèctrica, més altres modificacions al centre productor de potassa de Súria, tenen per objectiu augmentar l’explotació de potassa que de retruc farà augmentar també la generació dels residus salins que malmeten el paisatge i la qualitat de l’aigua dels rius Cardener i Llobregat de la qual s’abasteix Barcelona i l’àrea metropolitana. Ben al revés de com l’administració catalana ho entén, seria d’utilitat pública evitar aquestes conseqüències del tot indesitjables associades a la nova línia elèctrica.

30.04.2015

La DGQA del dpt de Territori i Sostenibilitat ha desestimat la demanda de responsabilitat ambiental presentada  el 26.06.2014 per les entitats ecologistes DEPANA, Federació d’Ecologistes de Catalunya, CEPA i Col·lectiu L’Alzina contra l’empresa minera Iberpotash per danys ambientals continuats a la conca del Llobregat. (Resolució de l’expedient L26/07.14/01, del 21.04.2015).
La demanda pretenia utilitzar la llei 26/2007 sobre Responsabilitat Ambiental, transposició de la Directiva 2004/35/CE, per forçar Iberpotash a reparar la salinització d’aigües públiques i a restaurar els seus abocadors de residus salins.
Lamentablement, el dpt de Territori i Sostenibilitat no ho ha entès així. Malgrat que Iberpotash segueix abocant milions de tones anuals de residus salins sense emprendre cap restauració, que pous, fonts i rieres de l’entorn queden intensament salinitzats per salmorres procedents d’aquests abocadors gegantins i que en resulta perjudicat el subministrament d’aigua a nombroses poblacions, el dpt TS prefereix girar el cap per no enfrontar-se al problema, per no fer complir als poderosos la seva responsabilitat ambiental. La principal raó adduïda pel dpt TS és que la salinització de les aigües no ha empitjorat des de l’any 2000, quan Iberpotash es va fer càrrec de les mines de potassa de Sallent, Balsareny i Súria, en relació als anys anteriors. Certament, la salinització de les aigües de la conca del Llobregat s’arrossega des de l’inici de les explotacions industrials de potassa, l’any 1926 i és lluny de solucionar-se. Ai, que els mals de Catalunya no vénen de Madrid, sinó de Súria i de Sallent i dels propis governants!
En qualsevol cas, digui el què digui la resolució del dpt TS, l’obligació de reparació dels danys ambientals causats va quedar ja ben establerta per la sentència penal 242/14 del 19.12.2014 del Jutjat de Manresa, condemnatòria contra l’empresa minera Iberpotash pel delicte ambiental de salinització de les aigües.

28.04.2015
"El desastre ecológico que provocó el vertido incontrolado de potasas en Súria y Sallent llega a la Audiencia". Article de Carlos Quílez a Economia Digital, el 27.04.2015.
28.04.2015
Amplien les imputacions pel cas d'Iberpotash a Súria al secretari accidental de l'Ajuntament que va aprovar la llicència d'obres. Article a La Vanguardia, el 27.04.2015.
27.04.2015

Imputat el secretari accidental del Ple que va aprovar la llicència d'obres de la rampa d'Iberpotash. Article a Regió7, el 27.04.2015.
No podria Catalunya tenir governants i administradors, com si fos un país normal, en comptes d'expenedors de permisos al servei d'Iberpotash?

24.04.2015

Rius de Sal. Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX. Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret. Edicions del Llobregat / Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.
El llibre, novetat editorial d'aquest Sant Jordi, explica les vicissituds i posa en perspectiva històrica el gran conflicte ambiental a Catalunya de la salinització dels rius Cardener i Llobregat per la mineria de potassa. D'una banda hi ha la mineria que històricament havia abocat els residus salins als rius i que actualment els acumula, de l'altra les protestes i lluites dels habitants de la conca, àrea metropolitana de Barcelona inclosa, que depenen del Llobregat pel subministrament d'aigua potable i entremig científics i gestors que busquen solucions.
La història comença l'any 1926 amb l'inici de les explotacions potàssiques a escala industrial a Súria. Però ja el setembre d'aquell mateix any, la Sra. Antònia Burés Borràs -la Buresa dels manresans- denuncia davant del Governador Civil de Barcelona a Minas de Potasa de Suria SA per captació il·legal d'aigües i per abocament d'aigües salades que corroïen les turbines. Després de molts documents rellevants del conflicte durant el segle XX, el llibre presenta una cronologia que clou amb la sentència del desembre del 2014 del jutjat penal nr.1 de Manresa que condemna l'empresa minera Iberpotash i tres dels seus ex-directius per delicte ecològic.

23.04.2015
Iberpotash presenta per primera vegada un pla de restauració del runam del Cogulló. L'empresa demana que la Generalitat construeixi un nou col·lector de salmorres per abocar el residu salí al mar i estima que caldrien més de 3 milions de m3 anuals d'aigua per diluir la sal. Article de Meritxell Brun al diari digital Apunt, el 22.04.2015.
23.04.2015
Iberpotash inicia prospeccions a l'oest del Bages. El veïnat de la zona es mostra preocupat. Article de Nil Saladich al diari digital Apunt, el 17.04.2015.
10.04.2015

"Iberpotash propone llevar al mar los residuos salinos del vertedero de Sallent". Article d'Antonio Cerrillo a La Vanguardia, el 10.04.2015.
En resposta a la sentència del TSJC del 11.10.2011 al contenciós promogut per Sebastià Estradé que anul·la l'anterior programa de restauració per l'explotació de Sallent perquè no tenia data d'inici ni fiança d'import proporcional a la magnitud de l'abocador de residus salins del Cogulló, finalment Iberpotash ha presentat a la Generalitat un nou document en el qual considera, sense concretar-ho en projecte, que els residus acumulats a Sallent poden fer-se desaparèixer en un període de 50 anys en part per comercialització de sal i en part enviant-los al mar a través d'un hipotètic gran col·lector de salmorres.

07.04.2015
La Minería y su grave impacto sobre los Bosques y los Pueblos, per Forest Peoples Programme, publicat a Ecoportal.net el 14.08.2003. Extens article que descriu els mals ambientals intrínsecs de la mineria i com, al revés d'allò que es predica i molts creuen, la mineria empobreix els pobles. La mineria és un problema, i com a tal ha de ser tractada. Es pot argumentar que la mineria és necessària per subministrar béns, però no que sigui sostenible éssent com és una activitat basada en l'extracció de recursos no renovables.
06.04.2015
Comparem el cànon pels drets d'explotació de la potassa del subsòl o royalties que Israel Chemical Ltd, l'empresa matriu d'Iberpotash, paga als estats on opera:
Estat Royalties 2014
en milions de la moneda local en milions d'euros (€)
Israel 84 M$ 76,54 M€
Regne Unit 2,6 M£ 3,54 M€
Espanya 0,15 M€ 0,15 M€
font: informe financer d'ICL publicat per la borsa de Nova York

L'import dels royalties és més o menys així any rere any, incomparablement menor a Espanya que als altres països. És també a Catalunya-Espanya on les fiances dels programes de restauració són irrisòries, igual com els royalties pels drets d'explotació de la riquesa pública del subsòl. A canvi d'aquestes condicions increïblement favorables, ICL/Iberpotash incompleix l'obligació de restauració dels terrenys afectats i salinitza les aigües públiques.
Segons dades del Registre Mercantil, els beneficis d'Iberpotash van ser de 40 milions d'euros l'any 2014, de 68 M€ el 2013 i de 98 M€ el 2012. A algú pot estranyar que mentre Iberpotash va econòmicament tan bé, el país i la seva gent vagin tan malament?

03.04.2015 Hem tornat a la font de les Feixes i a la riera de Bellver. Sense sorpreses, ambdues segueixen amb l'aigua salinitzada. La font de les Feixes havia estat un indret popular de Callús. Ara el sender és ple d'esbarzers perquè ja no hi va mai ningú. Què s'hi pot anar a buscar, si l'aigua brolla salobre? Maleïda per la sal, fins i tot la vegetació s'aparta de l'aigua de la font de les Feixes que al seus peus ja només té un fangueig. Vegeu els resultats de les anàlisis i compareu la imatge actual de la font amb la del 2005, quan la salinització era recent.
La salinització de les aigües investigada entre els anys 1998 i 2001 per ordre de la Fiscalia de Medi Ambient del TJSC, corroborada durant el judici del desembre passat i per la qual Iberpotash ha estat condemnada, segueix al 2015. Tenen algun sentit els inacabables recursos d'apel·lació a les sentències que sistemàticament Iberpotash va perdent, més enllà de fer perdre el temps?
31.03.2015

Els veïns de Camps i Fonollosa veuen les prospeccions mineres d'Iberpotash al seu municipi amb temor més que fonamentat per les afectacions ambientals de les actuals explotacions a Sallent i a Súria. El diumenge 19 d'abril organitzen una sortida col·lectiva a Sallent per veure de prop impactes de la mineria de potassa.

26.03.2015

El col·lector de salmorres segueix matant indiscriminadament per allà on passa. La darrera víctima ha estat el rodal de pins a tocar de la depuradora de Monistrol de Montserrat. Per a ells no arribarà la primavera, ni aquesta ni cap altra. Vegeu les imatges (x3). El nou desastre del col·lector és visible des de la carretera C-55.
Mentre el govern de Catalunya exigeix al comú de ciutadans i d'empreses instal·lacions en condicions tècniques i bones pràctiques ambientals, s'eximeix ell mateix de complir-les i les ignora en Iberpotash, el generador de la salmorra per evacuar, dels residus salins acumulats, de la salinització de l'aigua i del risc permanent pel conjunt de la conca del Llobregat.

24.03.2015

Carta a la Secretaria d’Empresa i Competitivitat -i a la DG d’Energia, Mines i Seguretat Industrial que en depèn- recordant el recurs d’alçada presentat per Montsalat el 07.04.14 contra l’autorització de la modificació del centre productor de potassa i sal de Súria. Ha passat prop d’un any i encara s'espera resposta. Silenci administratiu davant dels problemes?

11.03.2015 Sallent aprova per unanimitat demanar a Iberpotash la cessió del poblat ibèric. Article de Carmina Oliveras a Regió7 l'11.03.15.
07.03.2015

Organitzacions de Justícia Ambiental (EJOs) acaben de publicar a la xarxa una nova fase del Environmental Justice Atlas, l’Atles Global de Justícia Ambiental. Aquest Atles, realitzat amb el suport de la Comissió Europea i del qual l’economista Joan Martínez Alier de la UAB és un dels coordinadors, cataloga, analitza i mostra en un mapa interactiu la distribució dels majors conflictes ecològics al món. L’Atles evidencia que la mineria, incloent la mineria de petroli, és la principal causa de l’increment de grans conflictes i injustícies ambientals al món.
L’Atles assenyala la salinització de la conca del Llobregat per la mineria de potassa del Bages com un dels grans conflictes mundials de justícia ambiental.

07.03.2015 La CUP de Sallent insta Iberpotash a cedir el poblat ibèric del Cogulló. Article de Carmina Oliveras a Regió7 el 07.03.15.
28.02.2015

Les entitats BDS Bages, ProuSal i Montsalat rebutgem en un comunicat el patrocini d’Iberpotash a la Transèquia 2015. Com es pot admetre que l’empresa minera Iberpotash, que amb els seus lixiviats incontrolats de salmorra salinitza els rius Cardener i Llobregat, patrocini una festa que pretén posar atenció a la gestió curosa de l’aigua?
Per ser fidels al motiu de la Transèquia, pel camí cal fixar-se en algunes conseqüències a l’aigua de la mineria de potassa: la devastació total de la riera de Soldevila per on circula salmorra del runam del Cogulló, la salinització del Riu d’Or, l’increment de 35 a 280 mg Cl/L a l’aigua del Llobregat al passar per Sallent (anàlisis del 28.02.2015) que la fa no apta per potabilitzar amb mitjans convencionals i milions de tones de residus salins acumulats que condemnen la conca durant segles.
Precisament la Sèquia que pren l’aigua del Llobregat sota el castell de Balsareny, més amunt de la mineria de potassa, evita els perjudicis de la salinització al subministrament a Manresa i a les poblacions del Pla de Bages. Però més avall de la conca, l’aigua és dolenta per excés de clorur, sodi i potassi (Castellgalí, Sant Vicenç, Olesa, Terrassa...) o bé requereix tractaments costosos d’osmosi inversa per ser potabilitzada (plantes d’ATLL a Abrera i d’Agbar a Sant Joan Despí). És amb el patrocini de qui malmet l’aigua com es ret homenatge als iniciadors de la Sèquia? Fa pena i fa riure a la vegada tanta incongruència.

27.02.2015 L'aigua de subministrament a Castellgalí, amb 355 mil·ligrams de clorurs per litre el 27.02.2015, segueix molt per sobre del màxim admès. Un any més, l'aigua de Castellgalí no és potable. Mentre la sentència 242/14 del 19.12.2014 del Jutjat Penal nr.1 de Manresa condemna Iberpotash a aturar els seus vessaments incontrolats de salmorra que salinitzen el riu Cardener a Súria, la sentència que realment s'aplica és la dictada per Iberpotash que amb el seu pla d'expansió condemna el Cardener a la salinització pel segles dels segles.
10.02.2015 Presentació per Geoalcali / Highfield Resources del seu projecte Muga-Vipasca de mina de potassa a Javier i de dos més que el segueixen, Los Pintanos i Sierra del Perdón, a l'àrea fronterera de Navarra i Aragó. (anglès)
09.02.2015 Després d’investigar el jaciment salí de la conca de l’Ebre que s’explota al Bages en una extensa àrea limítrof entre Navarra i Aragó, l’empresa Geoalcali preveu iniciar enguany una mina de potassa a l’est de la localitat de Javier, l’anomenat projecte Muga-Vipasca. N’estarem el cas d’una banda per evitar que la mineria de potassa repeteixi a la conca de Navarra-Aragó la nefasta gestió de residus i la tradicional afectació impune a l’aigua i al paisatge que causa al Bages i de l’altra per contrastar si els requeriments ambientals exigits a una nova mina de potassa a Navarra i Aragó es fan complir a Catalunya.
01.02.2015 L´Estat té oberta la negociació per evitar que la situació dels runams rebi sanció europea. Article de David Bricollé a Regió7 el 07.02.2015.
01.02.2015 La construcció del nou col·lector de salmorra sortirà a concessió enguany. Article de David Bricollé a Regió7 el 01.02.2015.
30.01.2015

La Comunitat Minera Olesana és la companyia de subministrament d’aigua a Olesa de Montserrat. Vegeu les anàlisis realitzades pel laboratori extern Aqualogy de l’aigua als anys 2014, 2013, 2012 i 2011. De la llarga llista de paràmetres analitzats any rere any, tots obtenen resultats dins dels rangs que marca el RD 140/2003 sobre aigües que es destinen a la població excepte un: els clorurs. Sistemàticament, l’aigua subministrada a Olesa conté clorurs per sobre del límit establert, és massa salada. La CMO capta l’aigua del subalvi del riu Llobregat. La raó de l’excés de clorurs és sobradament coneguda i repetidament sentenciada: la salinització del riu Llobregat a Sallent i del Cardener a Súria per salmorres incontrolades de la mineria de potassa.
Vegeu la nota de reclamació del president de la CMO, publicada el 23.07.2013, pels vessaments sovintejats del col·lector de salmorres, especialment perjudicials pel subministrament a Olesa quan s’esdevenen prop del pou de captació.

11.01.2015 El denunciant de la sentència sobre el Cogulló creu que s´ha ignorat i n´exigirà l´execució. Article de David Bricollé a Regió7 el 10.01.2015.
01.01.2015 "Un juzgado catalán condena a la minera Iberpotash por delito ambiental". Article del primer dia de l'any 2015 a Alerta Minera, el blog especialitzat en informació sobre mineria a la península ibèrica i d'arreu del món.
< 2015
Entrades anteriors a l'any 2015